THE NEW YORK TIMES / TÒQUIOEn els moments més foscos de l'accident nuclear de l'any passat, els líders japonesos no coneixien l'abast real dels danys a la planta i van considerar, secretament, la possibilitat d'evacuar Tòquio, mentre intentaven treure ferro als riscos en públic, segons revela una investigació independent.
Un informe de la Fundació de la Iniciativa per Reconstruir el Japó ofereix una de les descripcions més vívides fins ara de com el país va ser al llindar d'una crisi nuclear encara més gran de la que va patir la planta nuclear de Fukushima Daiichi. Trenta professors universitaris, advocats i periodistes s'han passat més de mig any indagant en la resposta del Japó a l'accident triple a Fukushima, que va seguir un fort sisme i un tsunami -l'11 de març- que van aturar els sistemes de refrigeració de la planta. L'equip ha entrevistat més de 300 persones, inclosos importants reguladors nuclears i funcionaris, així com el primer ministre durant la crisi, Naoto Kan.
Malentesos i culpes
Una còpia avançada de l'informe descriu com la resposta del Japó va ser entorpida, en ocasions, per un col·lapse de la confiança entre els actors principals: Naoto Kan; la seu central a Tòquio de l'operadora de la planta, Tokyo Electric Power -coneguda com a Tepco-, i el director de la planta malmesa. El document descriu trucades desesperades del director de la planta, Masao Yoshida, a alts funcionaris del govern de Kan argumentant que podria controlar la planta si pogués mantenir el seu personal a lloc, mentre simultàniament ignorava ordres de la seu de Tepco de no utilitzar aigua del mar per refrigerar els reactors sobreescalfats. Per contra, segons diu en una entrevista el fundador de l'organització -Yoichi Funabashi-, el president de Tepco, Masataka Shimizu, feia trucades a l'oficina del primer ministre dient que l'empresa hauria d'evacuar tot el seu personal, un pas que hauria pogut ser catastròfic.
El text, que es publicarà aquesta setmana, apunta que Kan i altres oficials van començar a discutir el pitjor escenari possible en cas que els empleats de Fukushima fossin evacuats. Això hauria dut la planta al descontrol i hauria provocat l'alliberació de quantitats encara més grans de material radioactiu a l'atmosfera, que haurien forçat l'evacuació de plantes pròximes i haurien causat més accidents. L'informe cita un avís del cap del consell de ministres del moment, Yukio Edano, que hauria advertit que una "reacció en cadena demoníaca" com aquesta podria resultar en l'evacuació de Tòquio, 241 quilòmetres al sud. "Perdríem Fukushima Daini, i després Tokai", va dir, esmentant dues plantes nuclears més. "Si això passés, seria lògic concloure que també perdríem Tòquio".
Funabashi creu que la culpable de la decisió de l'administració Kan de subestimar els perills autèntics de l'accident és la por de desencadenar el pànic. Va ser el fracàs de l'executiu a l'hora d'advertir el seu poble dels perills i la conseqüent desconfiança estesa en l'executiu el que el va encoratjar a emprendre una investigació independent, explica aquest respectat intel·lectual, exeditor en cap del diari Asahi Shimbun .
La investigació del govern es va posar del costat de Tepco i va dir que Kan, exactivista social que sovint xocava amb l' establishment nipó, simplement havia malentès la companyia, que volia retirar només una part de la plantilla. Funabashi argumenta que els investigadors de la seva fundació han descobert que Tepco volia una retirada total.
Funabashi sosté, però, que Kan va prendre la decisió correcta en forçar Tepco a no deixar la planta. "Kan va tenir les seves fallades i lapsus -afirma-, però la seva decisió d'irrompre a Tepco i exigir que no es rendís va salvar el Japó".
