Jaume Curbet ha mort. Catalunya es queda sense el millor teòric de la seguretat. Va néixer a Girona l'any 1952 . Militant del PSC de Pallach, fou regidor socialista a Girona a les eleccions del 1979. Sovint comentava que continuava sent socialdemòcrata però que els mateixos que l'havien titllat de moderat, ara li deien radical sense que ell s'hagués mogut. Anys més tard, vaig tenir la sort, a la vicepresidència de la Diputació de Barcelona, de comptar amb ell com a col·laborador. En Curbet és sobretot el gran dissenyador del model català de seguretat. Un cop restaurada la Generalitat, als anys vuitanta, Miquel Sellarès es va envoltar d'un equip plural, que tenia com a objectiu crear una policia catalana. La manca d'experiència en matèria de seguretat de les forces democràtiques era evident. Alguns regidors havíem iniciat una reflexió sobre les competències de direcció de la Policia Local que exercien els ajuntaments. La relació que hi teníem era la d'haver corregut davant dels policies durant el franquisme, però intuíem que calia construir una política democràtica de seguretat, igual que s'estava fent en l'urbanisme o l'ensenyament. El Govern de CiU era conscient que sense els ajuntaments dirigits per l'esquerra seria impossible avançar. I així va ser com Jaume Curbet, fins llavors regidor socialista i jo mateix, regidor del PSUC, ens vam trobar a la Generalitat.
En Curbet va ser l'encarregat de dissenyar el model cap al qual es volia avançar. Tot i que l'aplicació del model dibuixat per en Curbet no ha estat exactament el que ell propugnava, sense les seves aportacions no es pot entendre que Catalunya disposi avui d'una policia integral, desplegada a tot el país. Fa ben poc presentava Un món insegur (CCG Edicions) i ell mateix ens va colpir en anunciar-nos que es tractava del seu últim llibre, conscient com era del seu estat de salut. Un món insegur esdevé una reflexió profunda sobre la nostra societat i les seves contradiccions. Trobaré a faltar l'amistat, l'humor i la intel·ligència d'en Jaume Curbet. Catalunya ha perdut una veu valenta que sabia que l'esquerra havia de treballar sobre la seguretat però d'una manera radicalment diferent de com ho fa la dreta.
