JerusalemCom a ciutat oberta i multicultural, Jerusalem porta camí de desaparèixer. Els anys de polítiques discriminatòries, confiscació de terres i construcció d'assentaments jueus han anat generant un clima cada vegada més tens a la part est, on els palestins volen instaurar la capital del seu hipotètic futur estat. L'executiu hebreu, per la seva banda, rebutja frontalment aquesta proposta amb l'argument que la ciutat santa és la "capital indivisible" d'Israel. D'acord amb la legalitat internacional, el costat oriental de Jerusalem és territori palestí, però els successius governs de l'estat jueu han ignorat totes les resolucions de les Nacions Unides i apliquen les seves lleis en un territori annexionat il·legalment des del juny del 1967, després de la Guerra dels Sis Dies.
La presència de jueus ultraortodoxos (els haredim o temorosos de Déu) no para de créixer en una ciutat que cada any perd diversos milers de ciutadans laics, que prefereixen establir-se a Tel Aviv, on no es respira l'ambient cada cop més religiós de Jerusalem i on hi ha més oportunitats laborals.
"No hi ha espai per a una cultura laica, aquí. D'aquí uns anys, l'única pluralitat estarà formada pels ultraortodoxos i els àrabs, les dues comunitats que no pensen deixar la ciutat i que tenen el fervor religiós com a denominador comú", explica Meir Margalit, regidor a l'Ajuntament del partit Meretz (sionistes d'esquerres). Jerusalem est és avui el gran focus de tensió, i en barris àrabs com Silwan i Issawiyah els disturbis i els enfrontaments (entre palestins i soldats, policies i colons jueus) sovintegen cada cop més.
"Hi ha molts motius pels quals podria esclatar una rebel·lió violenta en qualsevol moment, com ara l'esforç que fa Israel per expulsar els palestins de les seves terres a través de la revocació de residència, el maltractament policial o serveis municipals d'un nivell molt baix si es comparen amb el costat oest", detalla Margalit. El polític sionista està convençut que hi ha condicions perquè "una Tercera Intifada" comenci a la ciutat i alhora tem que, de cara al setembre i amb el possible reconeixement de l'Estat palestí, la tensió exploti definitivament.
Sense serveis públics
Ir Amim, una organització israeliana que defensa la igualtat entre tots els habitants de Jerusalem, denuncia que la inversió municipal a l'est es limita a l'11% del pressupost de l'Ajuntament, tot i que s'hi obté el 30% de la recaptació impositiva. Això fa que serveis com l'enllumenat, la recollida d'escombraries o el transport hi siguin molt deficients. Només el 17% dels treballadors de l'administració local són palestins, encara que aquests (255.000 persones) representen gairebé un terç de la població de la ciutat.
En els barris àrabs, la situació econòmica és molt greu (dues terceres parts dels habitants viuen per sota del llindar de la pobresa, segons Ir Amim), però l'Ajuntament dedica la majoria del pressupost de benestar social a l'oest.
Els palestins de Jerusalem est no tenen l'estatus de ciutadans, sinó que només són considerats residents permanents, condició que perden si passen set anys fora. Amb aquest mecanisme, milers d'àrabs han estat expulsats des del 1967. El projecte de judaïtzar la capital ha implicat l'aixecament de desenes de milers d'habitatges per a colons a l'est en les últimes quatre dècades, mentre que els palestins veuen com gairebé tots els permisos de construcció que presenten són denegats.
"El patró continu d'expansió dels assentaments a Jerusalem est, sumat als desallotjaments forçosos de palestins, fa que la situació sigui intolerable", assegura un informe recent de l'ONU escrit pel nord-americà Richard Falk.
El text conclou que la pràctica "només pot ser descrita en el seu impacte acumulatiu com una manera de neteja ètnica". L'investigador ha demanat al Consell de Drets Humans de l'organització multilateral que aprovi resolucions de condemna d'aquesta actitud israeliana. De moment, però, l'administració hebrea segueix el seu camí, i l'Ajuntament, per la seva banda, acaba d'aprovar la construcció de 2.000 habitatges per a colons jueus a la part oriental de la ciutat.
