Joan Hortalà: "És l'hora de comprar accions d'empreses sanes amb dividends"

És president de la Borsa de Barcelona des del 1994 i no se'n cansa. Ha viscut la transformació del mateix mercat de renda variable des d'una corporació de dret públic fins a una societat anònima cotitzada. I ha patit dues recessions (just quan va accedir al càrrec i la del 2001), però destaca que com la crisi actual no n'hi ha hagut cap de tan intensa.

Ja ens en sortirem?

I esclar que sí. Bé és cert que la recuperació no serà espectacular, tal com està la salut de les empreses. Hi ha gent que ha perdut molts diners, perquè hi ha grups cotitzats que han caigut entre un 20% i un 40%. Hem passat per situacions complicades fa anys, com el 2001, quan va esclatar la crisi del sector d'empreses de venda per internet, en què també hi va haver pèrdues del 20% en poc temps. Llavors ho vam superar i ara segur que farem el mateix, tot i que la crisi és molt severa.

Hi ha lloc a la borsa per als inversors tradicionals, els de tota la vida?

Precisament ara és el moment de comprar accions de grups i empreses grans, sanes i amb polítiques definides de dividends. S'ha de pensar en el llarg termini. Sempre ho he dit. És la teoria de les tres d : durada, diversificació i disponibilitat. La primera ens diu que s'ha de pensar en el llarg termini, i més quan arriben temporades d'elevada volatilitat com l'actual. La segona parla per ella mateixa, s'ha de tenir una cartera inversora amb ous en moltes cistelles. I, per acabar, s'ha d'insistir molt a utilitzar, per invertir en borsa, diners que no es necessitin immediatament.

S'han restringit les vendes a curt. Però es podria haver fet abans...

Si no s'ha fet ha estat per raons polítiques i tècniques. Ara ja tenim el més important, que ha estat prohibir aquest tipus d'accions de manera conjuntural. Hem de pensar que aquestes vendes especulatives distorsionaven molt els mercats. Els últims dies es reproduïa el mateix patró: les borses repuntaven a l'inici de la sessió i cap a les 14.00 hores, quan engega Wall Street, s'iniciava el festival d'ordres de venda i els índexs baixaven. Un món global com el que tenim necessita una regulació global. Per això, també s'haurien de regular les màquines, els ordinadors que, amb sistemes automàtics, decideixen ordres de venda de manera intensiva.

Però què ha passat? Que els especuladors han viatjat del mercat del deute sobirà a les borses...

Les vendes a termini ja es practicaven a principis del segle XX, després d'èpoques en què només s'acceptaven operacions al comptat. El que passa actualment és que avui en dia hi ha més enginyeria financera. Tot és qüestió d'extrems. S'ha d'anar molt amb compte, perquè els atacs especulatius tenen conseqüències, com per exemple que els fons xinesos ja s'estan pensant si deixen diners als bancs francesos, una vegada escampats tota mena de rumors aquesta setmana. Efectivament, després de mesos de pressió al mercat del deute sobirà, l'especulació s'ha traslladat a les borses.

El Banc Central Europeu (BCE) ho ha fet bé comprant bons ?

Trichet [president del BCE] s'ha adormit. La veritat és que quan ha actuat els especuladors han marxat a les borses i el deute s'ha estabilitzat. Trichet ha de fer una política que afavoreixi el creixement, perquè ara mateix la inflació no preocupa a ningú.

Pel que fa al segment bancari, ha estat positiva la sortida a borsa de caixes transformades en bancs?

Doncs sí. Malgrat tota la situació, han estat operacions positives per al sector financer espanyol.

El Mercat Alternatiu Borsari (MAB) s'ha convertit realment en una aposta per les pimes?

Hi van entrant empreses. Estem contents. Com que el crèdit no flueix, l'única possibilitat per algunes empreses passa per finançar-se en el mercat de capitals.

Una predicció per al final de la crisi...

És difícil. L'economia financera viu de moviments especulatius. Si l'economia real respon i es genera ocupació, de mica en mica vindrà la recuperació tan esperada.