EMPRESA
Crònica 13/11/2011

Joan Sureda: "El cas de Cacaolat és el gran exemple de l'esforç col·lectiu"

Satisfet Cacaolat apareixia al mapa de riscos del Govern, tot i que en un primer moment no va ser conscient de la gravetat de la situació. Els Ruiz-Mateos havien deixat l'empresa "seca i moribunda"

Elena Freixa
3 min
El responsable d'Indústria, Joan Sureda, destaca que la solidaritat ha imperat.

El procés de venda del fabricant del batut de xocolata ha estat un dels més llargs i complicats que han passat pels jutjats mercantils de Barcelona. En els deu mesos que ha durat, la cooperació ha estat l'element clau -segons el director general d'Indústria del Govern, Joan Sureda- per tancar amb èxit l'operació, en alguns moments amenaçada per la irrupció del jutge de Madrid.

Cacaolat ha estat de debò a l'abisme o se n'ha magnificat la crisi?

En un primer moment no érem conscients de la gravetat a què l'abocava el concurs de creditors de Clesa, tot i que teníem l'empresa identificada al mapa de riscos del departament. La crisi de Nueva Rumasa va deixar la caixa buida.

Les vendes funcionaven. On anaven a parar els diners?

L'entramat d'empreses de Nueva Rumasa funcionava amb un sistema de caixes compartides, així que anaven drenant Cacaolat constantment. Vam trobar l'empresa seca i moribunda i, amb la declaració de concurs de creditors, a més a més es van tancar totes les fonts de crèdit.

Al final la venda ha estat una competició entre empreses de primera línia. S'ha triat la millor opció?

Crec que l'important és que tothom ha tingut les mateixes oportunitats. Hi ha hagut dues rondes d'ofertes i tothom ha pogut saber en tot moment què oferien els competidors.

En alguns moments del procés hi ha hagut una gran confusió.

Els Ruiz-Mateos es van encarregar de crear un garbuix concursal mai vist. Corríem el risc que impugnessin el procés, així que vam treballar plegats empresa, jutge, administradors i el mateix Govern, en una solució que, de vegades, va vorejar els límits de les possibilitats que permetia la llei.

Quins eren els passos a seguir?

El principal problema era la liquiditat. Vam decidir aprofitar-nos de les expectatives que es van generar per crear un sistema amb qual tots els interessats haguessin d'avançar els diners per tenir accés als comptes de l'empresa. Així vam injectar tres milions i vam evitar la desaparició total del Cacaolat dels establiments.

Qui va ser el cervell de l'operació?

Tots teníem clar que s'havia de salvar l'empresa, que tenia futur. El cas de Cacaolat és el gran exemple de l'esforç col·lectiu, de quan les coses es fan amb seny i fugint de protagonismes. Nosaltres vam anar a veure el jutge i entre tots vam traçar una estratègia per vendre la unitat productiva, ja que les accions estaven en mans de Clesa a Madrid.

Però hi va haver en algun moment dos processos de venda simultanis a Barcelona i a Madrid?

Els administradors concursals de Clesa volien vendre les accions de Cacaolat, ja que era l'únic actiu de valor. Però comprar accions implica fer-se càrrec també dels passius de l'empresa, una xifra que no estava gens clara. El procés de Madrid va quedar desert, mentre que aquí vam aconseguir captar l'atenció de diversos candidats a quedar-se la unitat productiva i la plantilla. Al final, amb la venda a Damm i Cobega hem aconseguit que uns 35 milions vagin a parar a Clesa per cobrir part del seu deute. És més que els 20 milions que esperaven treure amb la venda de les accions.

Sembla que el jutge de Madrid encara no hi ha renunciat del tot i vol l'acumulació del procés.

Encara que el cas acabi de nou al Suprem, el moviment ja és irrellevant. Cacaolat està venut. En un primer moment, però, la interferència de Madrid va originar un problema greu. Tot indicava que no tenia sentit, però el jutge d'allà actuava a instàncies dels administradors de Clesa, que estaven en tot el seu dret de reclamar.

stats