Crònica 03/07/2011

Joaquim Esperalba: "Els malalts s'han de desplaçar però no estaran desatesos"

Rol bàsic Defensa el paper cabdal dels metges de primària i garanteix l'atenció als pacients tot i que la meitat dels CAP tancaran el servei d'urgències a la nit

L.b.
3 min
Al llarg de la seva carrera, Esperalba també ha treballat en l'atenció primària i destaca el salt qualitatiu que ha fet.

Quin paper ha de tenir l'atenció primària en aquest nou model de salut?

És l'element clau del sistema i ara encara més. És la primera porta d'accés i juga un paper important des de la prevenció fins a l'atenció al final de la vida. Un dels problemes del model sanitari és la seva excessiva fragmentació i la primària n'és el pilar fonamental.

En canvi, el metge de família és un professional històricament poc valorat.

És cert. És el germà pobre i aquesta és un rèmora històrica. Han estat considerats de segona divisió tot i que els metges de família resolen el 90% dels processos sanitaris. En canvi, als grans hospitals, els diagnòstics més complexos no arriben al 8% però consumeixen molts recursos per l'alta especialització. Els metges de família tenen una especialitat de primer nivell i suporten la màxima pressió assistencial del país. Si no fos per la seva capacitat resolutiva, el sistema estaria col·lapsat. No se'ls té prou en consideració tot i que tenen un rol bàsic. Se'ls ha de cuidar.

Poden assumir més competències?

Els metges de primària tenen dos avantatges: estan molt ben formats i són professionals molt compromesos. I com a qualsevol altre professional se'ls han de donar les eines. No cal centralitzar-ho tot als hospitals. És millor obrir les portes dels hospitals i enviar els especialistes a donar suport a la primària. En comptes que el pacient vagi a l'hospital, l'especialista ha de sortir-ne i fer de consultor dels metges de família, consensuar protocols d'actuació...

Si els CAP ja tenen molta pressió assistencial, en poden assumir encara més, ara que es volen descongestionar els hospitals?

Estan al límit, és cert. La primària està excessivament pressionada perquè hi ha una part d'activitats que no és directament assistencial i que es veu compromesa. La seva feina no és només passar visita sinó tenir també temps per a l'estudi, la investigació, la reflexió, la discussió... Caldrà veure quin serà l'impacte que les mesures de xoc als hospitals tindran en l'atenció primària. Ho avaluarem quan tinguem els resultats. Encara és massa aviat per saber si la pressió ha augmentat o si és inassumible.

En època de retallades, com es poden aconseguir més recursos per a la primària?

Avui els recursos són escassos, però el que cal és innovar en les maneres de fer, sobretot utilitzant les tecnologies de la informació. Els malalts disposen a casa dels estris necessaris perquè no s'hagin de desplaçar. Als CAP es pot fer atenció telefònica, mitjançant webcam , videoconferència... El problema és que en qualsevol reforma afegim recursos que consumeixen diners i la gràcia aquí és utilitzar la innovació per fer servir els mateixos recursos però de manera més eficient.

Quines són les mesures de xoc en l'àmbit de l'atenció primària?

Hi haurà concentració d'àrees bàsiques, però el compromís que es va signar el 12 d'abril en acord de govern deia que es preservava l'atenció primària i en principi no hi ha d'haver cap disminució de recursos. Tot i això, és veritat que la descongestió d'hospitals pot augmentar la pressió sobre la primària.

Aquest estiu comencen a tancar-se les urgències d'alguns CAP i ja hi ha queixes dels municipis afectats. Quins canvis notarà el ciutadà?

El que pot passar és que hi hagi malalts que s'hagin de desplaçar d'un centre a un altre per ser atesos a urgències, però la resposta continuarà existint. No hi haurà desatenció. Si fins ara feien 500 metres ara hauran de fer 2 quilòmetres, però la capacitat de resposta en un lloc pròxim està garantida. Els metges d'urgències continuaran sent-hi però uns metres més enllà.

Però era necessari tancar serveis com les urgències dels CAP?

És comprensible que no agradi que et treguin el servei de sota de casa, però es garantirà l'accessibilitat i la reordenació és mínima. Hem analitzat la utilització d'alguns centres que no tenien servei i n'hem concentrat dos en un. Ara tothom està preocupat per la gestió, però un tema clau del qual ens hauríem de preocupar és incrementar el nivell de salut de la població: no que tingui el recurs a prop, sinó que hi hagi d'anar poc. Augmentant la resolució de la primària podem aconseguir millorar la qualitat de salut de la població perquè hagin d'utilitzar menys aquests recursos i vagin menys a l'hospital. I això facilitaria la vida dels gestors.

stats