John Hanke: "Els recels per la privacitat començaran a desaparèixer aviat"

Quan John Hanke tenia dotze anys, només feia que potinejar l'ordinador de casa per intentar piratejar-lo. "De jove vaig viatjar molt, però un dia vaig decidir que tenia ganes de tornar als ordinadors", afirma. Va fundar diverses empreses, l'última de les quals, Keyhole, va desenvolupar la tecnologia en la qual es basen Google Earth, Maps i Street Views.

Perquè va canviar una feina al departament d'Afers Exteriors dels EUA que li permetia viatjar per l'aparentment sedimentària professió de programador?

Volia tornar a connectar amb el que havia estat la meva afició d'adolescent. Ho trobava, i ho trobo, una activitat molt creativa. Fer software és com escriure un llibre o pintar: al final tens una obra, i això és molt agraït.

Es va formar en el món dels jocs.

Sí, vaig fundar una empresa en què fèiem diversos tipus de jocs. I allà hi vaig conèixer una gent que havia desenvolupat una tecnologia de visualització d'espais reals, però que estava adreçada només a ordinadors d'altíssima gamma. Vam decidir que podia ser excitant intentar traslladar-ho als PCs i, amb aquesta idea, vam crear la tecnologia que ens va comprar Google per desenvolupar tots els seus productes geo : Google Maps, Google Street View, Google Earth...

Van vendre no només la tecnologia, sinó tota l'empresa, amb vostè en el pack . Aleshores eren 30 treballadors: quantes persones formen ara el seu equip?

Uns quants centenars. Però el més interessant és que Google encara ens permet experimentar i fer coses boges, com quan vam decidir que per fer les fotografies de zones remotes utilitzaríem bicicletes, trineus o avions que volen a baixa altura.

Google va néixer en un garatge, segons el seu mite fundacional. Però, hores d'ara, no és ja una multinacional com qualsevol altra?

La cultura bàsica és bastant similar a la dels primers temps. Larry Page i Sergey Brin són allà des del principi i es mantenen en actiu. I Google no es comporta com una multinacional clàssica, sinó que funciona com una empresa emergent, només que gegantina.

Quines magnituds permeten fer-se una idea de la potència de Google Maps?

El 2010 vam fotografiar 20 milions de quilòmetres quadrats en alta resolució. Tenim coberta més del 25% de la superfície de la Terra. Hi ha 50 milions de pàgines d'establiments, botigues i institucions. I, el que és més important, cada cop més els usuaris s'impliquen en la construcció dels mapes. L'any passat vam superar els 20 milions de fotografies penjades.

Al Japó, Austràlia i els Estats Units, Google Maps ja entra dins de les botigues i en fa el mapa intern. Ho estendran als altres països?

Sabem que els propietaris dels negocis estan contents i també els consumidors, que poden fer les seves compres més de pressa i sabent què hi trobaran. Però abans d'aventurar-nos en altres països encara hem d'avaluar si els beneficis compensen els elevats costos.

Quants maldecaps per problemes de privacitat li provoca Street View? Alguns països els van demanar que no filmessin els seus carrers.

Des de Google vam decidir que desenfocaríem les cares de tothom i també les matrícules. Això ho fem ara a tots els països. I, si algú ens ho demana, l'esborrem d'una fotografia, sempre que violi alguna de les guies de privacitat. Crec que els recels per la privacitat ja han arribat a un cim: ara la gent entén que s'està operant un canvi molt fort i que, cada cop més, tothom fa fotografies amb els seus mòbils a l'espai públic, i les penja a Google o bé a alguna xarxa social.

Quin és la següent era de l'evolució?

Tot passarà al mòbil. La propera onada de gent que se sumi a internet ja ho farà directament a través del mòbil. De fet, el mòbil serà l'únic ordinador que coneixeran. I és una eina que té un fort component social, perquè et connecta amb la gent. Aquesta és la propera transició i la gent encara no ha pres consciència del seu abast.

Poder veure qualsevol racó de món en temps real és ciència-ficció?

No, de fet amb el trànsit ja està passant i Google el mostra en temps real a moltes ciutats. Però si em pregunta per veure imatges, dependrà de la massa de persones que pengin les seves fotografies a la xarxa. Nosaltres, a grans trets, actualitzem les fotos d'una gran ciutat un cop l'any. Sigui com sigui, no tinc cap dubte que el 2020 tindrem fotografies amb molta més resolució i actualitzades considerablement més sovint.

Mentre ens encaterinem amb el futur, no hi ha perill que peti de nou la bombolla de les TIC? Vostè ja va sobreviure a l'ensulsiada de les puntcom.

No pots predir mai quan esclatarà una bombolla. Però és cert que veig aspectes de l'ambient actual que em recorden els d'aleshores. I les companyies s'avaluen financerament a partir d'usuaris, que no són sinònim necessàriament d'ingressos.