Jordi Socías exposa els seus retrats a Washington

WashingtonQuan era petit, es passava hores jugant al carrer. Li agradava pujar amb els seus amics fins a dalt de tot de les torres de la Sagrada Família i, des d'allà, contemplar la seva ciutat. "Abans no hi havia tanques ni seguretat ni res", recorda amb nostàlgia. El fotògraf Jordi Socías (Barcelona, 1945) conserva encara aquella curiositat dels infants, un desig insaciable de saber què el va portar primer a retratar els rostres anònims de la transició espanyola i, més tard, a revelar personatges mundialment famosos.

Salvador Dalí, Francis Ford Coppola, Jorge Luis Borges i Pedro Almodovar són algunes de les figures captades per la càmera de Socías, que s'exposen fins al 4 de febrer a Washington, en una retrospectiva de la seva obra de més de 30 anys, amb 78 imatges, inèdites als Estats Units, que ha seleccionat l'artista per mostrar la seva manera de mirar.

A la Barcelona de la postguerra i de la clandestinitat dels anys 60 i primers dels 70, aquest fill de família obrera i republicana va adquirir la seva mirada rebel de la realitat. "Estic enamorat d'aquella època, em va condicionar tota la vida i sóc fotògraf gràcies a ella", explica. Un temps de jocs al carrer, tardes al cinema Versalles i, ja de més gran, tertúlies de cafè, reunions clandestines del PSUC i cinefòrums de la Nouvelle Vague i del cinema neorealista italià. "La meva cultura prové del món de l'antifranquisme", afirma.

Jordi Socías es va introduir a la fotografia tard, als 27 anys, i amb un curs per correspondència, però la va descobrir realment entre les prestatgeries de les llibreries de París. Recorria quilòmetres per admirar i comprar grans llibres de fotografia. Amb ells va començar a xuclar de l'art de grans fotògrafs com Henri Cartier-Bresson, André Kertész, Walker Evans o Richard Avedon.

"El talent és imprescindible per triomfar -explica-. A mi m'agrada molt la música i vaig intentar aprendre a tocar la guitarra, però era un inútil. En aquestes coses has de veure si vals o no vals. En canvi, quan vaig agafar una càmera per primer cop, em vaig adonar que tenia talent". Així, Socías va deixar l'ofici de venedor de rellotges i va començar a tirar fotos per a publicacions com Cambio 16, TeleXpress o Por Favor.

Pioner de l'edició gràfica

El 1976, Cambio 16 li va oferir ser cap de fotografia, i es va traslladar a Madrid, la seva ciutat adoptiva des de llavors. En aquella època no existia com en altres països la figura de l'editor gràfic, i Socías en va ser pioner introduint nous plantejaments fotogràfics a revistes i diaris. El fotògraf de retrats i també editor lamenta que encara avui en alguns mitjans troba a faltar intenció en la col·locació i el contingut de les fotografies.

La seva fotografia va néixer al carrer, però la seva passió és el retrat de figures rellevants. "A través del retrat arribo a aquestes persones amb vides interessants. És un gènere que m'agrada molt. Els que els altres veuen, jo ho he viscut", afirma mentre recorda com va captar la seva cèlebre imatge del pintor Salvador Dalí. "Vam anar amb un company periodista quatre dies a Portlligat, i Dalí em va dir: «Jove, tiri la foto quan jo li digui, quan arribi la tramuntana, la llum de la tardor...» El quart dia em va dir que era el moment i, a un pam de distància perquè volia fer un triangle de la seva cara, vaig disparar. I va passar el que va dir, la tramuntana li va posar els cabells a la cara. I aquesta és la foto", explica Socías.