Joseba Segura: "El paper de l'Església ha estat menor"

QUITOL'any 2006, el capellà bilbaí Joseba Segura va marxar a l'Equador, on treballa com a assessor de Càritas, amb la creença que l'alto el foc d'ETA, amb la qual havia fet de mediador, era el final de la violència. Tanmateix, el procés va acabar abruptament amb l'atemptat a l'aeroport de Barajas del 30 de desembre del 2006. Cinc anys després reflexiona des de l'Equador sobre l'últim comunicat d'ETA.

Què ha impulsat aquest pas d'ETA?

Des del 2006, amb la ruptura de la treva, en poc temps els que arribaven a la direcció eren detinguts. Així mateix, els que estaven en contra de qualsevol concessió unilateral i creien en la virtualitat de les armes per forçar els governs d'Espanya i França també han estat detinguts. D'altra banda, aquest cessament és el resultat d'un llarg procés per convèncer ETA que amb la lluita armada no podia a aconseguir cap objectiu. La decisió té més a veure amb els que ara estan a la direcció d'ETA.

Des d'on s'ha cuinat aquest cessament?

Han estat unes negociacions purament entre ETA i Batasuna. Aquí no hi ha hagut pràcticament intervenció del govern, que s'ha mostrat escèptic i se n'ha mantingut al marge. D'altra banda, estic convençut que el bisbe de San Sebastià ha estat ben informat, que ha assumit alguna responsabilitat i que ha posat en contacte diferents agents. Però no ha estat un paper oficial de l'Església, sinó d'una persona que a títol particular -pels contactes i pel prestigi que té- ha seguit treballant en això. Aquesta vegada la implicació de persones de l'Església ha estat bastant menor que en altres ocasions.

Tres dies després de la Declaració d'Aiete ETA anuncia el cessament. Estava tot pautat?

Absolutament. El fet que aquestes grans personalitats acudissin a la Conferència és perquè a ells sí que els havia donat garanties.

Què ha de passar perquè ETA es dissolgui?

La mare de totes les batalles serà la dels presos i la política penitenciaria. L'entrega de les armes i el tancament final de l'organització és un tema tècnic que ETA pot utilitzar com una contraprestació pels presos. El problema de la política penitenciària és la sensibilitat de l'Associació de Víctimes, però també d'un fort moviment d'extrema dreta que s'oposa a qualsevol concessió.

Com ha d'actuar l'esquerra abertzale a partir d'ara?

Està anunciant que hi haurà un document que reconeixerà el dany causat. Serà important veure el que diu el document i fins a on estan disposats a arribar amb aquest reconeixement. És molt important que aquest document tingui contingut i que es faci amb sinceritat i veritat.

I el nou govern sortit de les urnes el 20 de novembre, què haurà de fer?

El nou govern tindrà moltes pressions perquè no faci cap concessió a ETA. És molt important que es respectin els interlocutors i l'actual lideratge de la banda. Alguns sectors s'oposaran a la impunitat dels terroristes, però no vol dir que se'ls perdoni, sinó que se'ls respecti perquè qualsevol procés que impliqui un tancament definitiu necessita interlocutors. Si resulta que hi ha interlocutors que han pres la decisió del cessament definitiu de la lluita armada i desapareixen, llavors què passarà?

I què passa amb Otegi?

També és important que els líders abertzales empresonats surtin al carrer per normalitzar la situació política. Mentre hi hagi responsables de l'esquerra abertzale tancats hi haurà un vot de càstig a la política judicial del govern espanyol, ja sigui del PP o del PSOE. Això farà que el 20-N l'esquerra abertzale tingui un munt de vots.