La Junta Electoral prohibeix protestar

BARCELONA.La Junta Electoral Central, reunida ahir a Madrid durant quasi set hores, va ser contundent: demà a les dotze de la nit s'hauran d'aixecar totes les concentracions i acampades repartides per tot l'Estat i no es podrà fer cap concentració ni manifestació fins a les dotze de la nit de diumenge. D'aquesta manera es vol preservar la jornada de reflexió de demà de la campanya de les eleccions municipals. La decisió eixampla encara més l'esquerda entre els indignats i l'administració, que es veu obligada a fer complir la llei i a desallotjar totes les acampades i impedir qualsevol protesta a partir de la mitjanit que ve. Les assemblees dels indignats ja van anar decidint al llarg de la jornada d'ahir que, en cas de produir-se aquesta resolució de la Junta Electoral Central, seria directament desobeïda i mantindrien el pols amb les administracions.

Tot i això, les estratègies a seguir pel moviment s'hauran de prendre avui. Però no hi ha cap indici de cedir. Ja dimecres van demostrar a Madrid, quan la Junta Electoral Provincial va prohibir les protestes, que passen del sistema. I ha estat precisament a Madrid, on el moviment segueix mostrant una gran fortalesa, que s'ha convocat la primera manifestació per demà, tot i la Junta Electoral. Unes mobilitzacions que es podrien repetir de manera improvisada en molts punts, segons els missatges que circulen per les xarxes socials.

Tot això passa en un moment en què el mapa de les acampades creix minut a minut. A Barcelona ahir a la nit es calculava que hi havia prop de 5.000 persones a la plaça de Catalunya. A la resta de Catalunya hi havia ja una desena de ciutats amb campaments propis. A Madrid la Puerta del Sol vessava de gent per tercera nit consecutiva. I a la resta del món s'escampava el moviment amb protestes simbòliques davant les ambaixades espanyoles. Els indignats, que ja han estat portada a The Washington Post , ara se senten més reforçats que mai. I és que el fenomen s'estén com una taca d'oli i ahir era present, a més de Barcelona, a Girona, Lleida, Tarragona, Reus, Mataró, Terrassa, Sabadell i Manresa. També hi va haver concentracions a Rubí o Vic, entre altres municipis. Tampoc va ser estrany sentir, a les nou del vespre, el soroll d'alguna cassolada espontània a molts municipis. La comunitat catalana i espanyola que viu a l'estranger també es va sumar a les protestes, i ho va fer a Brussel·les, Berlín, Londres, Birmingham, Buenos Aires, Mèxic, Florència, Roma, París o Viena.

La comunitat internacional es mira amb curiositat aquest fenomen que cada vegada guanya més complicitats. Les mateixes formacions polítiques han quedat eclipsades en aquesta campanya electoral i els costa posicionar-se davant del fenomen. L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ja va advertir, en declaracions a RAC 1, que els partits s'hauran de "posar les piles" davant de la resposta de la societat, tot i que demana més concreció: "Indigneu-vos, però què més?" La definició de propostes és, precisament, l'assignatura pendent del moviment. L'espontaneïtat, la diversitat ideològica que aplega, el funcionament assembleari i, fins i tot, la pertinença territorial -hi ha una pugna entre els #spanishrevolution i els #catalanrevolution- dificulten que hi hagi conclusions de consens i si es pregunta: "I demà, què?", la resposta és una amalgama d'idees, fins i tot contradictòries entre si, que només tenen en comú el nexe que l'actual model no els agrada i que el sistema necessita profundes reformes.