Barcelona.Les oportunitats també es troben lluny de casa. Ho sap bé Núria González, que té 31 anys i en fa quatre que viu a Alemanya, després de cursar química a la UAB, fer la tesi doctoral i completar una etapa formativa a Minnesota, que, diu, va ser molt productiva. En la primera parada a territori alemany es va instal·lar a Karlsruhe, gràcies a una beca de la Fundació Alexander von Humboldt, que li va permetre fer una estada postdoctoral a la universitat d'aquesta ciutat del sud-oest del país, al land de Baden-Württemberg. "Els inicis van ser difícils, sobretot per l'idioma", recorda aquesta terrassenca, que va perfeccionar l'alemany al Goethe Institut, coneixements que li van permetre millorar les relacions socials. "Es va acabar convertint en la meva llengua de comunicació a la feina, tot i que les discussions científiques sempre són en anglès", explica González.
El maig de l'any passat es va traslladar a Berlín, una ciutat més cosmopolita i, a la vegada, un entorn més acollidor per als professionals forans. El seu marit -un noi alemany que va conèixer a Karlsruhe- va trobar feina a la capital alemanya i ella va poder tramitar un contracte postdoctoral al Fritz-Haber-Institut, de la societat Max Planck, on continua fent d'investigadora en química teòrica. Només un 30% dels professionals de la plantilla d'investigadors són alemanys. González recomana l'experiència: "Mirar el teu propi país des de fora et dóna una perspectiva que és impossible d'adquirir si no et mous de casa. Però és imprescindible obrir-se a la nova cultura i conèixer-la sense prejudicis per poder-la jutjar".
Parlar alemany és bàsic
L'exigència de l'alemany és un requisit bàsic per accedir a les ofertes laborals que planteja Alemanya. Ho detalla la doctora en química: "Demanen el nivell B2, que és força alt. És l'últim curs que vaig fer i recordo que no fèiem gramàtica, perquè representa que ja la sabíem, i només ens centràvem en el vocabulari i la conversa". González considera que de la relació que s'estableixi tothom n'obtindrà profit: "Alemanya torna a créixer i, per mantenir el ritme productiu i cobrir les jubilacions, es necessiten treballadors formats. Hi ha un teixit industrial potent que pot absorbir nous treballadors.
