L'Afganistan escaneja ulls, cares i empremtes de civils i insurgents

The New York TimesLa fugida massiva d'un grup de talibans de la presó més gran de l'Afganistan, a través d'un elaborat sistema de túnels, va obligar a desplegar, aquesta primavera, l'operació de captura dels 475 presos que havien fugit. Un nou instrument va facilitar la recerca. Només un mes abans de la fuga de l'abril, oficials afganesos, amb l'ajuda de tecnologia facilitada pels Estats Units, havien escanejat l'iris dels ulls, les empremtes dactilars i les imatges facials de cadascun dels detinguts del gran penal de Sarposa. Al cap de pocs dies s'havien capturat, en diversos controls, els primers 35 presos fugits, i les seves identitats es van confirmar ràpidament a través dels arxius de dades biomètriques.

Gairebé de manera imperceptible, soldats americans i autoritats locals han desplegat una ambiciosa operació per recopilar la informació biomètrica del màxim nombre d'afganesos, majoritàriament homes en edat de lluitar. Les bases de dades que gestionen les forces de l'OTAN ja contenen informació de més d'un milió i mig d'afganesos. Un de cada vint està fitxat. Un de cada sis homes entre 15 i 64 anys figura als arxius.

A l'Iraq, el nombre de població fitxada és encara més gran. Es calcula que ja s'han recollit les dades biomètriques d'uns 2,2 milions d'iraquians. Un de cada quatre homes en edat de combatre ja figura als registres de les forces de seguretat. Tant a l'Iraq com a l'Afganistan, tot els presos s'han de sotmetre al mateix escrutini. I el mateix s'exigeix a la població local que aspira a treballar pel govern, sobretot pels que es presenten a les vacants que ofereixen les forces de seguretat locals i a les instal·lacions nord-americanes.

El nou sistema de control va més enllà de les tradicionals empremtes dactilars i permet escanejar milions d'arxius digitals en pocs segons, fins i tot des dels punts de control més remots del país, amb l'única ajuda de dispositius portàtils que distribueixen les forces de seguretat. Però aquest sistema, que s'aplica amb tanta facilitat en aquests països, ha aixecat moltes reticències legals i polítiques als Estats Units, on es qüestiona la possible violació del dret constitucional a la privacitat i a la protecció de dades. L'ús dels escàners biomètrics és molt més limitat als EUA, sobretot localment i en molts estats. A l'Afganistan i a l'Iraq també hi ha hagut queixes.

L'Afganistan, en particular, és un país sense certificats legals de naixement, sense carnets de conduir ni número de la seguretat social, i hi ha un mercat negre pròsper que facilita documents d'identitat. Alguns afganesos temen, però, que en el futur una base de dades biomètrica es podria convertir en un cens perillós en mans d'algun grup concret que el volgués utilitzar com a arma per a la represàlia ètnica, tribal i política. Les autoritats afganeses són les primeres que volen fer-se càrrec del programa sense la intervenció dels nord-americans.

L'escàner dels iris oculars com a mesura de control de la població eren, fins fa poc, monopoli de les pel·lícules de ciència-ficció. Fins i tot en el món real, l'ús de la tecnologia d'identificació biomètrica va estar reservada durant molt de temps únicament a les agències d'intel·ligència i a les elits militars que formaven els comandos especials. Ara, una nova generació de sistemes biomètrics portàtils s'ha estès a l'exèrcit.