Crònica 29/03/2011

L'Artur i els senyors de les taules rodones

Carles Torras
3 min
Mas ahir a Madrid acompanyat dels presidents de la patronal  de la petita i mitjana empresa espanyola i madrilenya.

Les paraules d'Artur Mas ahir a Madrid, les primeres des que va visitar la Moncloa com a nou president, no van ser un cant d'amor a Espanya ni una promesa de bones intencions. Es nota que Mas no està per jocs florals ni per -com deia Maragall- estendre la mà a l'Espanya fraternal, no fos cas que li robin el rellotge com li va passar amb l'Estatut. Potser per això, perquè és gat escaldat, va dir poques de les coses que diuen a Madrid els catalans que volen caure bé. O sigui que, segurament, Josep A. Duran i Lleida no el va ajudar a fer-se el guió.

Mas va deixar ben clar que tant se li'n dóna si es presentaran Zapatero, Rubalcaba, Chacón o Bob Esponja, si cal esgotar la legislatura o fins i tot si serà Rajoy qui, per fi, guanyi les eleccions. A ell, tant li és. El que no li és igual és la pela, i sobretot la pela que no tenim, ja sigui per la situació financera extrema de la Generalitat o per l'abusiu dèficit fiscal de Catalunya amb la resta de l'Estat.

Sense paraules d'amor

Mas, per tant, no accepta invitacions de ball fins que els seus pretendents li mostrin clarament les seves intencions. I si algun d'ells vol estabilitat sense trepitjades, s'haurà de gratar la butxaca i passar per l'adreçador del pacte fiscal. Si algú esperava que ho suavitzés una mica amb paraules d'amor, va tenir una desil·lusió: "A Catalunya no estem vivint per sobre de les nostres possibilitats, com ha passat a Espanya; estem vivint per sota, i això no se li pot demanar a una societat que sigui per sempre".

Per tant, Mas va ser clar. I català. Llàstima que cap dels teòrics destinataris del seu missatge assistís a l'acte del Fòrum Europa a recollir el guant. No hi havia cap empresari de primera divisió, cap membre del govern central i cap de l'oposició. De fet, no hi havia ni els seus socis. Duran va preferir anar a fer autocrítica dels primers cent dies de govern en una entrevista a RAC 1 en què va parlar de dificultats de comunicació entre els dos socis de la coalició i de la manca d'iniciatives concretes a l'executiu per culpa dels problemes financers. Hi ha caps de l'oposició que són bastant més benèvols que el líder d'Unió.

Marichalar i Boyer, presents

¿Qui va presenciar, doncs, la determinació de Mas al Fòrum Europa de Madrid? Jaime de Marichalar, que des del seu càrrec directiu a Loewe fa tournées pels esmorzars econòmics de la capital sense rumb ni destí aparent; Miguel Boyer, segurament reconfortat per la segona clatellada financera de José María Ruiz-Mateos i el seu escamot de fills, i una representació empresarial que, en absència de Florentino Pérez, queda sempre molt deslluïda. Un grup d'empresaris madrilenys sense Florentino és com un grup de folklòriques sense la Pantoja o com el Sálvame sense Belén Esteban.

També hi havia una representació del cos diplomàtic a Madrid, encapçalada per un ambaixador de França que no parava d'enviar missatges pel mòbil o de tuitejar que s'avorria. Però almenys així es mantenia despert i no feia com un home encorbatat i gras que va arribar a emetre roncs esporàdics entre glopada i glopada de suc de taronja. Per cert, un suc que tenia el mateix color, gust i textura del que servien en els bons temps del pont aeri, quan Iberia no s'hi mirava tant. Segurament, un nostàlgic homenatge de l'Hotel Ritz als bons temps de l'entesa entre Barcelona i Madrid.

stats