CONSUM
Crònica 29/07/2011

L'Estat rebrà els diners que exigia per l''E. coli'

Espanya serà l'estat de la Unió Europea que cobrarà més ajudes de Brussel·les per compensar els efectes de la crisi del cogombre. Els diners, però, només cobriran la meitat de les pèrdues del sector.

Ramon Coca
2 min
Els agricultors de l'Estat van repartir fruites i hortalisses ahir a Madrid per protestar pels baixos preus dels productes en origen.

Brussel·les.Europa pagarà el que va demanar el govern espanyol. La Comissió Europea compensarà amb 70,97 milions d'euros els agricultors de l'Estat afectats per la crisi agrària desencadenada arran del brot infecciós del bacteri E. coli , la xifra exacta que reclama el govern de Madrid. Brussel·les destinarà finalment 227 milions d'euros a indemnitzacions, 17 més dels que es preveien al principi.

Tot i ser importants, les ajudes només compensaran aproximadament la meitat de les pèrdues que el sector va patir arran la crisi, encara que els productors que formin part de cooperatives podran recuperar fins al 70% de les pèrdues. En el cas espanyol, el 67,6% dels agricultors estan agrupats en cooperatives. Un comitè d'experts nomenats pels països de la UE va reunir-se ahir a Brussel·les per tancar una xifra definitiva. Les compensacions no només afecten les pèrdues en la producció de cogombres, sinó també la d'altres quatre verdures (tomàquets, carbassons, enciams i pebrots) durant el període que va entre el 26 de maig i el 30 de juny.

Les indemnitzacions s'havien d'haver fet públiques el 22 de juliol, però la setmana passada els ministres d'Agricultura i la Comissió Europea van decidir posposar la decisió definitiva per estudiar les demandes d'alguns estats que van semblar exagerades, especialment les de Polònia. El govern polonès va ser el que més fons va reclamar: 81 milions d'euros per als seus agricultors. Finalment, però, la Comissió els en donarà una mica més de la meitat, 46,3 milions. Tot i no ser un productor del nivell dels països del sud d'Europa, el sector agrícola polonès també en va sortir afectat, ja que confia en bona part en les exportacions cap a l'est del continent, sobretot a Rússia, que va prohibir l'entrada de qualsevol hortalissa europea. Per sota d'Espanya i Polònia, Itàlia i Holanda, amb 34,6 milions i 27,1 milions respectivament, seran els estats que més diners rebran.

Peticions d'ajuda a la fruita

La crisi va començar a partir d'un brot d'infeccions pel bacteri E. coli iniciat a Hamburg el 2 de maig. Les autoritats d'aquesta ciutat van situar erròniament l'arrel de l'epidèmia en cogombres procedents de dues explotacions andaluses, cosa que va fer caure les vendes de les hortalisses a tot Europa, en particular les espanyoles. Posteriorment, el govern d'Hamburg va rectificar i, després de setmanes sense localitzar el focus inicial de la infecció, la UE va acabar prohibint l'entrada de certes llavors egípcies. La precipitació a l'hora d'identificar els orígens del bacteri per part de les diverses administracions alemanyes va despertar crítiques de la resta de països europeus. En total, es van registrar quasi 3.000 casos d'infeccions i van morir 42 persones a Alemanya, una a Suècia i una altra a França, on setmanes més tard es va registrar un nou focus a Bordeus.

Les peticions del sector, però, no acaben aquí. Altres productes agrícoles també han patit danys col·laterals de la crisi, segons la ministra d'Agricultura, Rosa Aguilar. La ministra va assenyalar especialment la fruita, que no rebrà, de moment, cap compensació. Aguilar i els seus homòlegs francès i italià van reclamar que, per compensar la caiguda de la demanda i del preu, la UE retiri del mercat préssecs i nectarines pagant 30 cèntims per quilo, un 50% més que el preu actual de mercat, tal com li havia demanat la Federació de Cooperatives Agrícoles Catalanes (FCAC). Els pagesos de la fruita dolça hauran d'esperar que la UE es pronunciï, després de l'estiu.

stats