TURBULÈNCIES ALS MERCATS
Crònica 22/09/2011

L'FMI alerta d'un col·lapse bancari

L'FMI diu que la factura de la crisi del deute per a la banca europea puja a 300.000 milions d'euros i alerta de la possibilitat d'un nou col·lapse. La FED va optar per noves mesures d'estímul econòmic.

Ariadna Carbonell
2 min
El conseller financer i director d'assumptes monetaris de l'FMI, José Viñals (a la dreta), poc abans d'iniciar la reunió d'ahir.

Barcelona.Primer van ser les pèrdues derivades de la bombolla de les hipoteques subprime als EUA; posteriorment, l'extensió de la recessió econòmica al conjunt d'economies desenvolupades. Poc després, les finances estatals europees van trontollar i van desfermar una intensa crisi als mercats de deute. Tots aquests sotracs han fet tremolar els fonaments de la banca del Vell Continent, que ha hagut de ser recapitalitzada per la via pública i privada. La tempesta, però, no ha passat.

Les pèrdues vinculades al deute sobirà que els bancs europeus tenen en cartera s'eleven a 200.000 milions d'euros, segons l'informe que va donar a conèixer ahir el Fons Monetari Internacional (FMI). Aquesta quantitat inclou 60.000 milions d'euros relacionats amb la fallida de Grècia, 20.000 milions vinculats als bons irlandesos i portuguesos, i 120.000 milions -el volum més elevat- ocasionats pels atacs contra el deute de països que no han necessitat un rescat: Bèlgica, Itàlia i Espanya. A tot això cal sumar, a més, pèrdues valorades en uns 100.000 milions, relacionades amb el mercat interbancari -el crèdit que es deixen els bancs entre ells-. Un sistema de préstecs entre entitats financeres, que, d'altra banda, ha expulsat els bancs d'alguns dels països més dèbils, que s'han quedat sense crèdit per continuar treballant, alerta l'FMI.

Els bancs més afectats són els que posseeixen quantitats elevades de deute d'aquests sis països, i que coincideixen bastant amb les entitats que més han caigut últimament a la borsa, al voltant d'un 40%.

En poques paraules, si aquests números es confirmen, un nou col·lapse financer és a la cantonada. Un autèntic polvorí. "El temps s'esgota", va dir ahir el director d'afers monetaris i mercats de capitals de l'FMI, José Viñals. La tornada d'una cançó que ha repetit diverses vegades en les últimes setmanes la directora gerent de l'organisme, Christine Lagarde.

Urgències de capital

La institució culpa, en bona part, la manca d'acord polític i la feblesa de les decisions preses -tant a la Unió Europea com als Estats Units- de la situació actual. L'equip de Lagarde alerta de les conseqüències per al sistema financer de la pèrdua de confiança dels mercats. Les creixents pressions sobre els valors bancaris cotitzats i sobre el deute sobirà dels països poden acabar portant que algunes entitats financeres necessitin noves rondes de capitalització -en les últimes setmanes, Lagarde va situar les renovades necessitats de capital de la banca europea en 200.000 milions euros-. Això, pel que fa als més forts. "Els més dèbils poden haver de ser reestructurats o sotmesos a un procés de liquidació", conclou l'FMI.

L'estirada d'orelles de l'equip de Lagarde va coincidir amb el dia triat per la Reserva Federal (FED) per concretar noves mesures d'estímul econòmic. El banc central nord-americà va decidir vendre bons de la seva cartera a curt termini per comprar títols de més llarg recorregut. La xifra de l'operació -que la FED ha anomenat twist - és de 400.000 milions de dòlars (293.000 milions d'euros). S'executarà previsiblement abans del juny del 2012.

La FED espera que una cartera de deute a més llarg termini incentivi la revisió d'hipoteques i animi els inversors a comprar bons corporatius en lloc de títols públics. Així revifarà l'economia, el mercat laboral i el sector del totxo.

stats