CRISI DEL DEUTE
Crònica 19/01/2012

L'FMI tem que la crisi s'agreugi

L'FMI vol ampliar de manera imminent el seu fons de rescat fins al mig bilió de dòlars per protegir-se en cas que la crisi de l'euro empitjori. Però a llarg termini diu que es necessitarà un bilió de dòlars.

àlex Font Manté
2 min
A LA RECERCA D'UN TALLAFOCS Christine Lagarde, directora gerent de l'FMI, vol més recursos per al seu fons de rescat, que ara té 385.000 milions de dòlars. L'organisme necessita ampliar-lo fins al mig bilió de manera imminent i, a llarg termini, fins al bilió de dòlars (800.000 milions d'euros). L'organisme vol un tallafocs que eviti el contagi de la crisi del deute a altres països.

BARCELONA.El Fons Monetari Internacional necessita que els països membres hi aportin més recursos per no quedar-se sense recursos. La direcció de l'FMI, que actualment disposa de 385.000 milions de dòlars (300.000 milions d'euros), ha calculat que "en els pròxims anys" pot necessitar fins a un bilió de dòlars per poder ajudar tots els països els que ho necessitin. Això gairebé implicarà triplicar els recursos actuals. De moment, i a curt termini, l'organisme s'ha proposat ampliar el fons fins al mig bilió de dòlars, cosa que tampoc serà senzilla. L'FMI vol que aquesta decisió s'aprovi en la pròxima cimera del G-20, prevista per a finals de febrer.

L'organisme dirigit per Christine Lagarde pressiona les grans potències (com els Estats Units o el Japó), els països emergents (especialment la Xina, el Brasil, Rússia i l'Índia) i els països exportadors de petroli perquè posin més diners al fons. Però sembla que la idea no els entusiasma gaire. El G-20 va garantir al novembre a Canes que l'FMI seguiria tenint els recursos necessaris. Però, posteriorment, els Estats Units s'han negat a dedicar-hi més diners al·legant que la solució a la crisi del deute ha d'estar liderada per Europa. Per la seva banda, fins ara Alemanya també s'ha mostrat molt reticent a ampliar-hi la seva contribució.

L'esperança està posada en els països emergents, que podrien aprofitar les necessitats de l'FMI per reclamar a canvi un increment de les seves quotes de poder. Els emergents fa temps que es consideren infrarepresentats a l'organisme i volen acabar amb la tradició que estableix que el director sigui sempre europeu.

L'acord no escrit entre Europa i els Estats Units estableix que el primer continent es queda la direcció de l'FMI, mentre que el segon sempre presidirà l'altra gran institució internacional, el Banc Mundial. Precisament, aquest últim organisme va anunciar ahir una rebaixa de les seves previsions de creixement global per als dos pròxims anys.

La previsió del Banc Mundial

L'economia mundial creixerà menys del previst per culpa del debilitament de la zona euro (que segons l'organisme entrarà en recessió i caurà un 0,3% aquest any) i per l'alentiment dels països emergents. "L'economia mundial ha entrat en una fase molt difícil", va afirmar el Banc Mundial en un comunicat. Segons els seus càlculs, el PIB mundial creixerà un 2,5% el 2012 i un 3,1% el 2013, en comptes del 3,6% previst inicialment per a tots dos anys.

stats