L'OCDE proposa eliminar títols universitaris superflus
L'OCDE considera urgent reformar l'oferta de graus a les universitats catalanes per adaptar-la realment a les necessitats econòmiques del territori i a la creació de llocs de treball.
Barcelona.La contribució de les universitats al creixement econòmic d'un país, com a formadora de les futures generacions de professionals, és innegable, i el cas català no és una excepció. Però el sistema universitari català té encara molta feina per fer per ser un veritable artífex del desenvolupament regional i local a Catalunya, segons les conclusions de l'informe de l'OCDE presentat ahir al Cercle d'Economia de Catalunya.
Un grup d'experts d'aquest organisme internacional, liderats per la responsable del programa L'Educació Superior en el Desenvolupament Regional i Local, Jaana Puukka, ha sotmès a examen les universitats catalanes i la nota no és dolenta, però els centres necessiten millorar.
Per començar, l'OCDE recomana racionalitzar l'oferta de graus per adaptar-la realment a les necessitats econòmiques i socials de Catalunya. "A Catalunya hi ha 600 màsters, però quins han estat dissenyats pensant en les necessitats regionals catalanes?", es pregunta Puukka, i la resposta no sembla molt positiva. L'informe reclama més perspectiva empresarial a l'hora de crear graus, pensant també en les petites i mitjanes empreses del territori més pròxim al centre. "Un bon sistema d'educació superior és el que s'assegura que un percentatge alt dels seus estudiants acabin tenint sortides laborals", va advertir l'analista finlandesa, alertant que les universitats catalanes encara han de fer els deures en aquest sentit.
Aprofitar la crisi
L'analista de l'OCDE va remarcar que la situació actual de "retallades" a la universitat pública "hauria de veure's com una oportunitat per millorar l'eficiència de la universitat i per vincular-la molt més al sistema productiu". Els lligams amb el món empresarial són imprescindibles per al món universitari, segons Puukka, tant com a font de capital com d'ocupabilitat dels alumnes. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va confirmar que els pròxims anys les universitats "hauran de tirar més dels recursos privats, perquè els públics ja no donen" i va advertir que, quan tornin els bons temps, les que hagin aprofitat la crisi per millorar seran les primeres de tornar a rebre fons públics: "Per rebre diners llavors, feu reformes ara", els va demanar.
Per millorar l'eficiència, l'informe demana més "flexibilitat" en els estudis, ja que "hi ha molts universitaris que estudien i treballen" i molts "acaben deixant els estudis" per les poques facilitats que se'ls donen. També recomana al Govern crear una base de dades compartida amb universitats i agents socials que permeti prendre les millors decisions a l'hora de formar capital humà del país.
La falta d'adequació a les necessitats de l'economia i la societat catalanes és un dels principals dèficits que l'OCDE veu a Catalunya, tant en l'oferta d'estudis com en les prioritats de la investigació universitària. Tot i reconèixer els grans avenços que ha fet Catalunya per potenciar l'economia del coneixement, els experts de l'OCDE creuen que cal focalitzar millor la inversió en recerca i desenvolupament (R+D). "La recerca i innovació no té cap sentit si no surt dels laboratoris de les universitats, si no es prova en el mercat i si no serveix realment per generar llocs de treball", va advertir. De fet, els experts de l'OCDE constaten un "excés" de parcs científics i d'entitats dedicades a la recerca i la innovació a Catalunya, sense una estratègia global que lligui aquestes investigacions amb les prioritats del desenvolupament territorial.
Pocs immigrants universitaris
L'experta finlandesa no va tenir pèls a la llengua a l'hora de descriure les mancances del nostre sistema universitari. Davant un auditori format pels principals representants del sector i altres personalitats interessades a escoltar, com l'expresident Jordi Pujol, Puukka va ser força crítica amb el sistema educatiu català en general i va posar sobre la taula l'alt fracàs escolar per constatar que el nostre "nivell d'habilitats no és el d'una economia global". En aquest sentit, una de les principals recomanacions de l'informe és potenciar l'arribada dels nens immigrants a la universitat. "Han de veure la immigració com un actiu econòmic i no com un problema o com una amenaça a la identitat catalana", va advertir. Per això, va proposar augmentar les beques i préstecs, per fer més assequible la universitat als estudiants amb menys recursos.
