Després dels fracassos a l'Iraq i l'Afganistan, l'OTAN pot apuntar-se un èxit militar a Líbia, on el règim de Gaddafi s'ha esfondrat, sense baixes a les files aliades. El resultat de la missió, però, no amaga alguns aspectes controvertits.
Responsables de 'protegir'El límit entre protegir els civils i derrocar un règim
El Consell de Seguretat de l'ONU va autoritzar una intervenció internacional a Líbia, invocant l'anomenada "responsabilitat de protegir", amb l'objectiu d'evitar una massacre de la població civil. Durant tota la guerra, els països aliats van repetir que el derrocament del règim era una tasca de les forces rebels. Ahir caces britànics bombardejaven el búnquer de Gaddafi a Sirte. "És evident que l'OTAN ha sobrepassat el mandat de l'ONU: primer es va ampliar la noció de protecció per legitimar els atacs contra als centres de comandament militar i d'aquí als feus del règim", diu Rafael Grassa, president de l'Institut Català Internacional de la Pau.
Assessors misteriososNo hi ha tropes terrestres, però sí assessors discrets
Ni les potències de l'OTAN ni els rebels volien una invasió terrestre. No n'hi ha hagut, però sí un desplegament de forces especials sobre el terreny per ajudar els rebels, que fins fa poques setmanes s'havien mostrat incapaços de consolidar els seus avenços sobre el territori. "És aviat per valorar el paper que han jugat, però sabem que han contribuït no només a assessorar els rebels, sinó també a marcar els blancs dels atacs de l'OTAN per mar i aire: les bombes, guiades per un làser des de terra, no fallen", explica Guifré Montoto, analista del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya.
Una transició complicadaLes incògnites sobre el govern rebel i el control de la seguretat
Vicenç Fisas, director de l'Escola de Cultura de la Pau de la UAB, qualifica de "positiva" la intervenció i recorda que Gaddafi havia amenaçat d'exterminar la població. Fisas alerta de la importància que els rebels "consolidin aviat unes forces policials que posin ordre a Trípoli" i que constitueixin un "exèrcit que haurà de ser petit", recuperant la idea "d'una Mediterrània Oriental desmilitaritzada".
Aliats desunitsAlemanya i Itàlia es desmarquen i els EUA no volen carregar el pes
L'exèrcit nord-americà va portar el pes de les operacions les primeres setmanes, i després de certes tensions, la Gran Bretanya i França van assumir al iniciativa militar. Alemanya no va voler participar en les operacions i altres aliats han posat moltes condicions. "Si la solidaritat dins els aliats ja estava malmesa a l'Afganistan, en el cas de Líbia se n'ha anat en orris", apuntava a Foreign Policy Kurt Volker , exambaixador dels EUA davant l'OTAN.
A Líbia sí, a Síria noEls opositors sirians no volen una ajuda enverinada
Tots els analistes estan d'acord en una cosa: que el cas de Líbia ha estat excepcional. Raons geoestratègiques o la força de l'exèrcit sirià impedeixen una intervenció internacional contra el règim de Baixar al-Assad. Els rebels sirians també la rebutgen, al·legant que l'ajuda exterior sempre té un preu.
