LUIS EDUARDO AUTE: "Som a l'apoteosi del pensament únic"

La creativitat d'aquest artista no s'esgota. Començarà l'any gravant cançons noves i, a la tardor, farà una exposició de pintura a Madrid. M'explica que convertir la cançó El giralluna en un conte no va ser idea seva sinó de l'editora Iolanda Batallé i de Palmira Márquez, la seva agent literària.

Ens expliques com una cançó es fa conte?

La Iolanda era en un concert on vaig cantar-la i, com faig sempre abans de cada cançó, vaig improvisar la presentació. Li va agradar tant el conte que vaig explicar que, després del concert, la Iolanda em va dir si no havia pensat a escriure'l.

I el vas escriure.

Em vaig penedir d'haver acceptat fer-ho perquè parla d'un camp de gira-sols i, esclar, posa't a dibuixar un gira-sol i un altre gira-sol i un altre… Em vaig tornar mico dibuixant gira-sols. D'altra banda, no hi ha personatges, només un gira-sol i la lluna. Em va costar, fins que li vaig donar la mateixa cara que la lluna. El resultat és millor del que m'hauria imaginat.

El conte comença parlant dels contraris. Al nostre món hi ha massa contraris i pocs complementaris?

No, és a l'inrevés. Els suposats contraris, al món que en diem desenvolupat, no existeixen. Som a l'apoteosi del pensament únic. Hi ha simulacres de contraris, però formen part del mateix monstre.

Ets com el teu giralluna, que no acotes el cap i vas contracorrent?

Crec que sí, em sento d'alguna manera identificat amb aquesta manera de ser. No per voluntat pròpia: és que no em sento còmode en gremi. Dec ser un llast per al col·lectiu i, com que no vull fotre a ningú, me n'aparto. No per vanitat, sinó perquè no vull ser una poma podrida al cistell: em vull podrir sol, sense contaminar a ningú.

Vols dir que no tens gaires amics en el món de la música?

No gaires. Els meus amics també són una mica girallunes. Els que considero amics de veritat són rars.

Després de tants anys de música, pintura i poesia, has pensat fer balanç? Escriure unes memòries?

D'alguna manera, ho estic fent. He escrit més de tres-centes cançons i allà hi ha dades per poder interpretar els processos pels quals he anat passant.

I a través de la teva pintura?

La primera exposició la vaig fer als setze anys. I ara ja en fa deu que hi ha una retrospectiva que gira per tot el país, per Amèrica Llatina, per Europa. Són cinquanta anys de pintura, les primeres són de l'any 1951 i fins a l'obra del 2009. Hi ha prou informació per saber els laberints que he anat vivint.

Des de fa uns quants anys, Siruela edita la sèrie AnimaLhada .

Ja hi ha cinc llibres, l'últim és No hay quinto AniMalo . Són textos breus, poemigas , amb dibuixos i poemigas musicats i cantats. Si algú té interès en la meva vida ho pot trobar tot en aquesta sèrie. Aviat entregaré el sisè llibre, que es dirà ELSEXtOANIMAL , escrit tot seguit i en majúscules menys la t , de manera que es llegeixi " el sexo animal ".

Has triat Crist com la persona més important per a tu. Ets creient?

No sóc ateu ni agnòstic. No sé si sóc creient. Crec que crec, però no en el déu històric de les religions. Sóc antireligions. La religió és el gran banc, el gran Corte Inglés, el Wall Street de la religiositat. Jo vull saber qui som, d'on venim, cap on anem. Crec en la partícula de Déu, aquesta que busquen els científics amb l'accelerador. El meu déu ha de ser per allà.

Com t'afecta tot això que està passant al món?

Em sento igual de perplex que tothom. Crec que s'acaba un cicle històric i en comencem un altre. El que es va anomenar l'època contemporània, el que va començar amb la Revolució Francesa, està morint aquí.

Aleshores?

La crisi no només és econòmica i financera sinó en tots els àmbits. Hi ha crisi de valors, crisi de religions, de la religió catòlica a l'islam. Hi ha crisi a la parella, crisi creativa i internet ho està trasbalsant tot. Són moltes crisis juntes.

Confies en els polítics?

No surt ningú amb idees noves en la política, cap personatge amb una mirada diferent de la realitat. Comença un altre cicle però el gran problema és que no està clar quin pot ser. En crisis anteriors vèiem altres horitzons: ara no n'hi ha cap.

Ostres! Ho veus molt negre.

Occident i el món desenvolupat s'està enfonsant, i Rússia i la Xina és una bombolla que aviat rebentarà. En canvi, hi ha un lloc al món on passa tot al contrari: a l'Amèrica Llatina, des de Mèxic fins a la Terra del Foc. Tenen un projecte, no van posant pegats com aquí.

Segueixes creant amb la mateixa energia que quan començaves?

Tinc molts projectes encetats i no em sento esgotat. No m'ho puc permetre per un motiu molt estúpid: cada cop em queda menys temps de vida. Tinc 68 anys, em queda menys temps actiu que en fa vint. Sento una mena de pressa per fer coses que encara no he fet. La urgència del temps m'empeny i em provoca.