Corresponsal a MontevideoL'Uruguai està pendent que el Senat voti el projecte presentat per la coalició de govern per anul·lar la llei que va amnistiar els militars de la dictadura que va viure el país entre el 1973 i el 1985. A l'Argentina l'any 2005 la Cort Suprema va derogar les anomenades lleis de punt final després de tres anys de deliberacions. El cas argentí, que és el que ha permès tornar a asseure al banc dels acusats i condemnar el general Jorge Videla, és un referent per a la comunitat internacional, que pressiona el Brasil, Xile, Paraguai i l'Uruguai perquè deroguin també les seves lleis d'amnistia. A l'agost, un informe de les Nacions Unides alertava Xile i el Brasil i apuntava quina és la postura de l'organisme en relació amb les amnisties: "No són admissibles si eviten el judici de persones que poden ser personalment responsables de crims de guerra, genocidi o crims contra la humanitat".
La tercera pot ser la bona
El cas de l'Uruguai és singular perquè des que va entrar en vigor la llei d'amnistia -coneguda en aquest país com la llei de la caducitat-, ja s'han fet dos intents per abolir-la i cap se n'ha sortit. La llei va sobreviure a un primer referèndum el 1989 per un marge d'un 57% de votants a favor de mantenir-la i un 43% a favor de la derogació. Deu anys més tard, coincidint amb les eleccions presidencials del 2009, la llei va tornar a ser sotmesa a un plebiscit on es va tornar a votar a favor de deixar-la vigent per molt poc marge. Malgrat aquests precedents, a finals d'octubre el Parlament uruguaià va aprovar el projecte per declarar inconstitucional el text. Només a l'espera de l'aprovació al Senat, quan semblava que el projecte tenia via lliure, dos senadors de la coalició governamental van fer pública la seva intenció de votar-hi en contra, que n'impediria l'aprovació.
Precedents intocables
Un dels senadors contraris és Jorge Saravia, per a qui els precedents del 1989 i del 2009 són decisions del poble uruguaià que van "abans que qualsevol decisió partidista". Però Danilo Astori, senador i vicepresident del Govern, discrepa del seu company de coalició: "En el primer referèndum es va preguntar als ciutadans si es volia derogar la llei i la ciutadania va respondre que no; en el segon cas, es va preguntar si es volia anul·lar la llei i la ciutadania va respondre que no". Segons Astori, el que el Senat ha de votar sobre la llei d'amnistia no és "ni una cosa ni l'altra". "És un text que deixa sense efecte la llei i la declara inaplicable basant-se en dos tipus d'arguments: la Constitució de la República i els tractats internacionals que ha subscrit el país".
A l'espera de la votació, la llei de caducitat podria superar el tercer intent de ser derogada. Tot i això, el text, en una vinculació entre poder legislatiu i judicial molt qüestionada, faculta el Parlament per decidir en quins casos s'hi ha d'establir una excepció. En aplicació d'aquesta excepcionalitat, l'exdictador Gregorio Àlvarez i el colpista Juan María Bordaberry compleixen condemnes de presó. Però la llei, i la controvèrsia, continua vigent.
