EUSKADI BUSCA LA PAU
Crònica 15/08/2011

L'adéu d'ETA: El misteri del seu comunicat final

Antoni Batista
3 min
Aposta per la via del diàleg El dirigent d'Aralar, Patxi Zabaleta, a l'esquerra, amb l'exdirigent d'ETA, Julen Madariaga, a la manifestació de dissabte a Sant Sebastià per reivindicar la legalització de l'esquerra abertzale i rebutjar la violència.

DonostiaVa ser inesperat. A finals de l'estiu passat, aproximadament per aquestes mateixes dates, Donostia esgotava la Semana Grande i les regates de traineres bullien d'apostes a Portaletas. Sense gaires expectatives ni indicis, ETA sorprenia reafirmant-se en les vies polítiques i el protagonisme dels agents socials. No era cap data assenyalada del calendari abertzale, però ETA es manifestava. Al director del diari Egunkaria , Martxelo Otamendi, que té prou antenes per escombrar les freqüències més encriptades, l'epifania el va agafar seguint la cursa a rem des d'una zòdiac. ¿I si ara tornés la notícia més esperada en el moment menys previsible?

Ningú sap quan emetrà ETA el comunicat de cessament definitiu de la seva activitat, ni quin format decidirà per a una notícia de tanta transcendència. ETA té la seva lògica, que no és la lògica estàndard. Pot, fins i tot, convocar una roda de premsa a l'estil Carrillo en sortir de la clandestinitat. També pot aprofitar el Gudari Eguna, el 27 de setembre, dia sobre el paper idoni en el qual fan memorial dels seus morts, en un moment en el qual estan elaborant un relat de consum intern sobre les seves víctimes per posar en paral·lel a la reparació moral del sofriment que han causat ells i que institucionalment han de reconèixer.

Reconèixer les víctimes

"Reconeixerem les víctimes, però nosaltres també tenim les nostres". Aquest va ser el leitmotiv del parlament que va cloure la gran manifestació de dissabte a Donostia que alguns mitjans espanyolistes ja han criminalitzat tot i que no hi va haver ni un sol crit a favor d'ETA. Un dels organitzadors de la manifestació deia: "Alfredo Pérez Rubalcaba s'omple la boca dient que ens seguirà amb dues lupes, i que mirarà concretament Martín Garitano, el diputat general, per veure si la gent que té està neta. Garitano no té cap assessor ni funcionari condemnat".

L'especulació infinita oberta és quasi de tan abast com la teològica. La majoria de veus de l'esquerra abertzale pensen que és difícil que ETA es mogui abans de les eleccions, tret que el PSOE faci una jugada que ningú no espera, com aplicar el cartipàs de política penitenciària que havia acordat amb els representants dels presos entre el 2005 i el 2006 i que finalment, Zapatero segons uns, Rubalcaba segons uns altres, va aturar perquè les eleccions els quedaven massa lluny per capitalitzar una pau que aleshores era a tocar.

Hi ha massa poc temps per a grans maniobres. Els ítems socialistes s'apuntaran la pau, és clar, però no tant pel paper que hagi pogut fer el president del PSE, Jesús Egiguren, dialogant i deixant línies obertes, que és molt paper, com pel que hagi fet Rubalcaba amb l'eficàcia de les seves detencions. Certament han estat altes en nombre i precises en els objectius: han evitat atemptats en la línia operativa i han debilitat el sector de la direcció d'ETA menys procliu a abandonar la lluita armada.

Un incert canvi de cromos

Fonts socialistes confessen que, ara com ara, tenen clar que la campanya s'ha d'apuntar l'èxit policíac, més que no la pau, per disputar la franja d'electorat que pot decantar-se cap a PP o PSOE. Però no tenen clar què passarà si ETA els canvia el cromo del comunicat final per, si més no, la part menys costosa de les mesures penitenciàries que ja havien acordat, com ara malalts greus a arrest domiciliari o acostaments jurídicament impecables a les presons de l'entorn basc que ja havien esponjat per si de cas.

Quan el fiscal superior del País Basc, Juan Calparsoro, va prendre possessió del càrrec, el novembre passat, va manifestar-se a favor dels beneficis penitenciaris que la legalitat permet i va dir que la llei es pot interpretar de diferents maneres segons quines siguin les situacions. Fa dos anys que ETA no mata, i Bildu és a les institucions amb molt més share que PP i PSE.

El que és segur és que ETA farà arribar una carta al nou president del govern espanyol, com fa sempre que un polític accedeix a la Moncloa. Però la carta d'aquest any és la més fiable de totes les que ha enviat abans. Un altra cosa és que n'esperin retorn. No esperen gaire res fins a la meitat de la legislatura, quan l'esquerra abertzale vagi guanyant més quotes de poder i una còmoda majoria independentista al Parlament de Vitòria sustenti o un govern sobiranista o un eix d'oposició en clau nacional, PNB-Bildu. Si res no s'ha torçat, hauran passat quatre anys des de l'última acció d'ETA, el temps haurà carregat de fiabilitat el trajecte de la distensió i, agradi més o menys al PP, l'alto el foc verificable internacionalment, tal com el van establir, haurà estat verificat.

La complexitat de tot plegat i les possibles interferències de recalcitrants dels pols extrems oposats fan que totes les anàlisis s'hagin de situar amb un estadísticament pertinent marge d'error.

stats