L'advocat de l'Estat defensa Que Bildu és el "pla B" d'ETA

Barcelona.Res no ha canviat per a l'Estat espanyol pel que fa a la relació entre les persones que decideixen fer el pas i formar part d'una llista electoral en coalició amb dues formacions indiscutiblement legals -com EA i Alternativa, que rebutja la violència- i "el complex ETA-Batasuna". L'advocat general de l'Estat, Joaquín de Fuentes Bardají, va impugnar ahir totes les 254 candidatures de Bildu i 16 agrupacions d'electors en considerar que és una coalició "gestionada, dirigida, coordinada i articulada en els seus aspectes fonamentals per l'esquerra abertzale il·legalitzada".

El consell de ministres havia autoritzat dijous De Fuentes, a proposta del ministre de Justícia, Francisco Caamaño, a fer aquest pas i ell no s'ha fet pregar. Considera que Bildu és el "pla B" d'ETA i "l'instrument legal" amb què la il·legalitzada Batasuna volia tornar a les institucions. Com a arguments, uns acords electorals que demostrarien que l'esquerra abertzale il·legalitzada incideix en la coalició, unes converses telefòniques gravades en què Arnaldo Otegi i alcaldes d'ANV discutirien sobre la conformació de les llistes i una anàlisi d'aquestes converses que, segons De Fuentes, demostrarien que més del 20% dels integrats tindrien alguna relació amb Batasuna. La fiscalia impugnarà avui les mateixes llistes per les mateixes raons.

Aquesta decisió satisfà enormement el PP, que defensa anar fins on calgui per il·legalitzar la coalició i ven aquest pas com a fruit d'un acord dels conservadors amb el govern espanyol. Acord que l'executiu central nega, però que també visualitza Bildu. "El PSOE està demostrant una gran debilitat política i democràtica en cedir a les pressions del PP", va denunciar la seva cap de llista a Pamplona, Eva Aranguren.

EA i Alternativa segueixen nets

La dirigent abertzale es va indignar davant la previsible decisió del govern estatal, que va definir com "un escàndol i una autèntica aberració jurídica i política", una "estratègia de criminalització i de caça de bruixes" que "situa la democràcia espanyola al nivell de la turca". EA i Alternativa -una escissió sobiranista d'EB- sempre han condemnat la violència i han defensat els drets humans, i per això Aranguren rebutja que se'ls vinculi amb ETA. De fet, la mateixa impugnació ja considera aquests dos partits com a part d'un "vehicle per facilitar la presència de l'esquerra abertzale il·legalitzada a les institucions", però sense que això assoleixi "la intensitat necessària" per il·legalitzar-los a ells.

Tant el PNB com Esquerra van rebutjar la impugnació de Bildu, que va instar la resta de forces basques a fer una reunió per analitzar la situació, a la qual Aralar i EB ja han confirmat que aniran. El següent pas, però, el farà el Suprem, que abans de dissabte a mitjanit haurà de decidir si els il·legalitza o no. La seva decisió es podrà recórrer al Constitucional, que emetria l'últim veredicte abans de la mitjanit del 5 de maig.