L'agència de qualificació europea genera dubtes entre els experts

BARCELONA.El 22 d'octubre del 2008, els presidents de les tres agències de qualificació més importants del món van comparèixer davant del Congrés dels Estats Units per explicar els seus clamorosos errors previs a la crisi econòmica. Raymond McDaniel, president de Moody's, va assegurar haver "après lliçons importants". Tant ell com els seus dos col·legues, Stephen Joynt (Fitch) i Deven Sharma (Standard & Poor's), van assegurar que revisarien la manera d'actuar d'aquestes agències. Però gairebé tres anys després d'aquell acte de contrició, tot segueix més o menys igual. Els criteris amb què les agències elaboren les seves opinions són poc clars i, malgrat tot, la seva opinió segueix anant a missa.

Des de l'esclat de la crisi, la Unió Europea va començar a apuntar la possibilitat de fundar una agència de qualificació pròpia. Els països de la zona euro fa temps que se senten maltractats per l'oligopoli anglosaxó que formen Moody's, Fitch i S&P i creuen que una entitat europea faria avaluacions més objectives. La rebaixa de Portugal (abans d'ahir Moody's va situar el seu deute al nivell considerat escombraria) va provocar una reacció de protesta a tot Europa. Normalment, una rebaixa de la qualificació implica pagar més interessos pel deute.

El problema és que no existeix un consens tècnic per avaluar i, actualment, les opinions de les agències es basa en "criteris subjectius", segons Jesús Palau, professor de finances d'Esade. Considera que caldrien "uns criteris homogenis i transparents" perquè els estats i les empreses sàpiguen a què atenir-se. "Hauria d'estar molt més estipulat", conclou. De tota manera, Palau creu que "el problema no és que les agències emetin una opinió, sinó que els mercats acceptin aquesta opinió com a element de valoració".

I aquest és el gran problema que es pot trobar la nova agència europea si s'acaba creant. Fins ara, els mercats (és a dir, els inversors de tot el món) tendeixen a guiar-se per les opinions de Moody's, Fitch i S&P, entitats a qui -malgrat totes les crítiques que han rebut i els errors que han comès- acostumen a fer cas. Però, ¿el mercat es creuria el que diria una entitat europea? És una incògnita. "Fem el que fem, el mercat s'acabarà creient a qui li sembli", opina Josep Soler, director general de l'Institut d'Estudis Financers. L'agència europea, a més, trigaria "molt temps" a fer-se creïble i, per tant, no es pot esperar que només amb el fet de crear-la se solucionin els problemes amb les entitats qualificadores.

Soler no creu que les agències anglosaxones tinguin tanta culpa com se'ls atribueix i, segons ell, "qualsevol agència posaria una molt mala nota al deute de Portugal, i una europea també... potser no situaria el deute portuguès al nivell d'escombraria, però gairebé".

Independència

Una de les principals crítiques a les agències de qualificació -generalment acceptada pels experts- és la falta d'independència d'aquestes entitats. Entre altres motius perquè, de la mateixa manera que les firmes d'auditoria, cobren de les entitats a qui han d'avaluar. Però no és tan clar que una entitat europea, creada a instàncies de les institucions comunitàries i, en últim terme, dels estats, suavitzés aquest problema. Jesús Palau dubta de si realment existirà mai una entitat plenament independent, però creu que les autoritats com el BCE podrien fer d'intermediàries entre la nova agència europea i els estats. D'aquesta manera, almenys, "potser millorarien una mica les coses". Però tampoc seria garantia de res.