BARCELONA.El somni de Rajoy seria blindar l'estat de les autonomies i tancar l'aixeta dels traspassos. Però segons què faci, corre el risc d'enterrar-lo definitivament, perquè ja va quedar en coma després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, contestada al carrer per un milió de catalans. Després de la reforma exprés de la Constitució feta en ple mes d'agost, pactada amb el PSOE a la baixa de Zapatero i excloent CiU i PNB, pot tenir la temptació de rematar la feina i fer una nova llei electoral que deixi fora de joc els nacionalistes a les Corts espanyoles. Un PSOE debilitat, delerós de recuperar centralitat -i a Espanya la centralitat és l'espanyolisme-, l'hi pot posar fàcil. La resta de la feina està en mans del Suprem, que ha de resoldre sobre el recurs presentat per la Generalitat a la sentència contra la immersió lingüística.
Aritmèticament, Rajoy no necessita cap dels 47 diputats catalans per governar. Pot governar d'esquena a Catalunya i fins i tot contra Catalunya. El sector més dur del seu partit li demana sang. Però anar per aquest camí té riscos. Fracassats tots els intents de descentralització o de federació, la vertebració de l'Estat està més oberta que mai. Al nord, l'independentisme basc guanya democràticament les eleccions a Euskadi sense que el PP tingui l'excusa d'ETA per criminalitzar-los. I a Catalunya, la CiU actual no és la dels anys 90, que estava més preocupada per reformar Espanya que per aconseguir avenços per a Catalunya.
La CiU actual és una formació política que entén la seva relació amb el govern de Madrid de forma purament instrumental. No vol canviar Espanya, vol més poder per a Catalunya. I un cop de porta a les seves aspiracions podria accelerar el sobiranisme cada cop més explícit dels seus quadres dirigents. Els nacionalistes catalans només posen un tema damunt la taula que els interessi: el pacte fiscal. Però tenen un taló d'Aquil·les: no són decisius al Congrés i al Parlament no tenen majoria absoluta.
