L'ajust dels salaris públics dóna oxigen a educació
Rigau estalviarà 197 milions en salaris del professorat amb les mesures aplicades a tota la funció pública. Els desviarà a polítiques educatives, perquè el gruix del 5% de retallada l'assumeixin els mestres.
BARCELONA.La segona retallada en el pressupost d'Ensenyament anirà a parar directament a la butxaca de mestres i professors. Els comptes que ahir va presentar la consellera Irene Rigau al Parlament redueixen la despesa en educació un 4,9% respecte al 2011 (quan ja es va reduir per primer cop, en un 7,4%). Però, segons va explicar la consellera, el gruix de la retallada (un 4,3%) quedarà absorvida per la reducció de salaris del professorat que es deriva de les mesures aplicades a tota la funció pública.
La reducció en les pagues extres i en conceptes com el fons d'acció social o els dies d'assumptes propis, que s'aplicaran a tots els treballadors públics quan s'aprovin els pressupostos, suposaran a Rigau un estalvi de 197 milions en el capítol de personal docent. Uns diners que es desviaran cap a les partides dedicades a polítiques educatives, que fins ara semblava que havien de ser les grans perjudicades. "Així, les activitats de formació, innovació, reforç, suport a l'educació i tot el que forma part del bloc de polítiques per a la qualitat de l'educació queda pràcticament igual que l'any passat", va explicar Rigau.
El pressupost d'Ensenyament per al 2012 serà de 4.595,9 milions, repartits finalment en 2.785,6 milions per al capítol de personal (180 milions menys que l'any passat, ja que el projecte inicial de pressupostos del 2012 augmentava en 17 milions la partida del 2011) i 1.810,4 milions per a polítiques educatives, 58,2 milions menys que l'any passat.
Beques en l'aire
Aquesta reducció en polítiques educatives prové principalment de partides com les de beques de menjador, ajuts en transport i plans d'entorn (per a centres de zones desafavorides), que no apareixen en els comptes "a l'espera que el govern espanyol concreti la seva aportació", va assenyalar la consellera. No obstant, va anunciar que els deutes que acumula la conselleria en aquests ajuts pel curs passat -assumits principalment pels pares- i també pels contractes-programa amb escoles concertades d'entorns desafavorits es pagaran el 31 de gener.
Rigau també va destacar que els 48,6 milions que apareixen al pressupost per a escoles bressol (un 20% menys que l'any passat) tampoc són definitius perquè "hi falta l'aportació de l'Estat". Malgrat això, va admetre que, sigui quina sigui l'aportació de Madrid, l'ajut de la Generalitat a les llars d'infants municipals es reduirà, un punt que va ser molt criticat pels grups de l'oposició al Parlament. Davant dels retrets de la resta de partits, la consellera va insistir a reclamar que "no es vinculin recursos a qualitat" i va assenyalar que el pes de la despesa en ensenyament respecte del total de pressupostos (21,85%) demostra que "l'educació és una prioritat" de l'executiu.
Entre altres mesures "d'optimització de recursos", Rigau va anunciar una reordenació de l'ESO per eliminar les assignatures optatives que tenen menys de 10 alumnes i augmentar de 420 a 490 les hores de matemàtiques en aquesta etapa, ja que fins ara Catalunya era la comunitat que feia menys hores de mates .
Rigau també va assegurar que la plantilla de mestres i professors públics seguirà "congelada" el curs que ve en 71.650 professionals, els mateixos que en els últims dos cursos. Això sí, amb sous més baixos, tot i que la consellera va assenyalar que els docents públics catalans són ara els quarts més ben pagats de l'OCDE, com a mínim en l'inici de la seva trajectòria professional.
