Jo rdi Hereu va prendre consciència política quan arribava a Barcelona els diumenges a la tarda provinent de l'Armentera, a l'Empordà. El cotxe entrava per la Meridiana i per la finestra veia els blocs de pisos en barris esgavellats. Primer Ciutat Meridiana, després Torre Baró, la Trinitat, etc. El cotxe entrava a la ciutat i el panorama canviava ràpidament quan arribava a Sant Gervasi. Com pot ser? L'adolescent Hereu es feia unes preguntes que molts joves de la seva edat no es feien. També hi ajudava l'educació rebuda a l'Escola Sant Gregori, d'inspiració cristiana. Entre els seus mestres va tenir el senyor Homs, pare de l'actual secretari general de la presidència, Francesc Homs.
Hereu va optar per l'esquerra. I va arribar a alcalde un 8 de setembre de 2006, com a successor d'un Joan Clos polèmic. Més pragmàtic i eficaç, es va posar a la feina, però la consulta de la Diagonal se li va entravessar i l'hotel del Palau va embrutar la catifa de l'escalinata de la Casa Gran. Tothom el donava per mort, fins i tot al seu partit. Però va plantar cara i va dir a Montilla que ho volia intentar. Li van enviar Montserrat Tura per impedir-ho, però se la va cruspir. A partir d'aquell dia va aparèixer un nou Hereu, sense crostes, sense sigles, més somrient, més pròxim, que ha fet una campanya frenètica. Ha guanyat terreny a Trias, però fins aquesta nit no sabrem si ha aconseguit capgirar les enquestes i esdevé l'heroi d'un PSC que el va intentar matar.
