La pirateria que hi ha a les costes de Somàlia no es limita al segrest de mariners i vaixells estrangers. Hi ha una altra pirateria molt més antiga. Una pirateria que ve, sobretot, d'Europa i és la que durant anys es va dedicar a pescar industrialment en aigües territorials somalis, va buidar de peix els fons marins i va deixar sense feina els pescadors locals, la majoria dels quals s'han reciclat en pirates.
Però hi ha encara una tercera pirateria -molt poc coneguda, només insinuada, i mai acabada d'investigar-, que consisteix a convertir les costes somalis en un cementiri de residus tòxics. Els primers senyals d'aquesta contaminació els va reconèixer l'ONU el 2005 quan, arran del tsunami, el mar va començar a arrossegar trossos de contenidors i diferents residus a les platges de Somàlia. Malgrat l'aïllament que viu el país, es van detectar nombrosos casos de malformacions en nens acabats de néixer, càncers, infeccions de pell, ceguesa i altres malalties provocades per la contaminació. Aquesta pirateria amaga, a més, una trama mafiosa que barreja el tràfic il·lícit de residus amb el tràfic d'armes i que, durant els primers anys noranta, fins i tot va usar vaixells de l'ajuda humanitària italiana per armar les milícies locals.
Una investigació perillosa
La periodista italiana Ilaria Alpi i el càmera croat Miran Hrovatin van ser assassinats a Mogadiscio l'any 1994 mentre investigaven aquest tràfic. La història que perseguien és ara el punt de partida d'un documental realitzat pel periodista francès d'origen portuguès Paul Moreira, produït pel canal Arte. Tòxic Somàlia: l'altra pirateria reprèn les investigacions d'Alpi per seguir la pista de la societat italiana Shifco (Somali High Sea Shipping Company) i explicar com aquesta societat nodria d'armes Ali Mahdi ( senyor de la guerra de Mogadiscio) a canvi de poder tirar lliurement tota mena de residus en aigües territorials.
La pista Shifco relaciona el govern de Bettino Craxi amb la màfia calabresa i les seves connexions a Itàlia i als EUA. La judicatura italiana va investigar durant els anys 1997-2000 els assassinats de la periodista i el càmera, però la investigació es va diluir finalment i va ser la revista Famiglia Cristiana la que va publicar el dossier més complet d'aquest cas tèrbol que esquitxa la política, el tràfic il·lícit i el món del crim organitzat.
Per tal de rodar el documental, Moreira va viatjar a Somàlia i es va enfrontar als nombrosos perills que implica el treball de camp en un indret on no et pots fiar ni dels homes que tu mateix contractes per a la teva protecció; molt sovint, són ells mateixos els que t'acaben segrestant. Moreira ha explicat que un dels moments més difícils del documental va ser la trobada amb diferents grups de pirates: després de pactar les entrevistes es va trobar que a la població on havia estat citat hi operaven fins a setze grups diferents, i ell només tenia garantida la seguretat amb dos d'aquests grups.
Després de vint anys de guerra pràcticament ininterrompuda, Somàlia continua sent un dels països més inestables del món. A la falta de govern, la corrupció i la guerra -ara sota el signe dels islamistes d'Al-Shabaab- cal sumar-hi les males polítiques occidentals, marcades per un canvi constant d'aliances i la incomprensió absoluta del funcionament de la mateixa societat somali. Els diferents tràfics il·lícits són un dels capítols més foscos d'aquesta tràgica història.
