Lance Bennett: "Internet és el futur centre de l'organització política i social"

Ha vingut a Barcelona com a conferenciant per reflexionar sobre internet, protestes i crisi de la democràcia. A l'escenari de l'auditori RBA, Lance Bennett, activista i director del Center for Communication and Civic Engagement, comprova que tot funciona correctament: micròfon, ordinador, projector. És el primer acte públic que fa al nostre país, però no la primera vegada que visita la ciutat.

Va ser amb els indignats de la plaça de Catalunya?

Sí, vaig passar tota una tarda amb ells. M'interessava observar i escoltar.

També va ser a Atenes. Li va semblar el mateix?

Crec que a Barcelona i a Madrid els indignats han tingut més èxit en aconseguir que els sindicats, els partits polítics i els anarquistes estiguin fora del centre del moviment. Semblen ben organitzats però sense dirigents, i això ho trobo increïble!

I la falta de líders és un problema?

Ho és, però també és una fita des del punt de vista de l'organització política. Veig el desenvolupament gradual d'idees i de temes cabdals, i veig que no hi ha una trajectòria fàcil. Si sorgís un dirigent, on els portaria? Cap a una revolució? Cap a un nou partit polític que no tindria poder en el sistema actual? Cap on podria dirigir-los? Sembla que es resisteixen a un lideratge perquè molts no tenen clar on volen anar.

Quina lectura creu que fan els governs dels moviments massius de protesta convocats a través de la xarxa: els analitzen, els ignoren, els temen, els volen utilitzar?

Tot plegat. Alguns governs, com el xinès, volen assegurar-se que aquest moviment no es produeixi mai, és a dir, el bloquegen, utilitzant tota la tecnologia a l'abast, per fer una supervisió i una vigilància policial. També hi ha governs que sembla que no n'han fet un seguiment seriós. Egipte n'és un bon exemple: no va veure el que estava succeint i un cop va passar, l'única cosa que se li va acudir al govern va ser apagar internet. Però quan el van apagar també van apagar la seva pròpia economia.

Podem dir que avui hi ha dues societats, la que té accés a internet i la que no en té? Quina és més lliure?

Ah! És una qüestió molt interessant. En molts casos, les societats amb internet són més lliures perquè els individus poden comunicar-se amb més persones i organitzar més tipus d'accions socials i polítiques. Internet tendeix a arribar amb el desenvolupament, amb algunes excepcions importants com la Xina, on tens internet però no tens llibertat.

Els joves s'impliquen en la política global o només en determinades causes?

Els joves estan implicats en causes polítiques arreu del planeta: en l'alliberament del Tibet, intentant aturar el canvi climàtic, impulsant el comerç just com una manera diferent de pensar en l'economia global. Aquestes xarxes impliquen milions i milions de joves. I els joves són el rostre dels indignats.

A qui li interessa presentar els joves com a individus sense cap compromís polític?

Als vells. I la raó és molt senzilla: aquests ciutadans no entenen que viuen en una estructura social del passat. Però els joves han estat abocats a una societat diferent, a una economia diferent, a un tipus o sistema de comunicació diferent. La manera de fer política està canviant, i els joves no volen votar els partits polítics que voten els seus pares perquè no se'ls creuen. Per això es tendeix a pensar que no votar és no implicar-se.

El futur polític dels països pot acabar jugant-se a la xarxa?

Hem de considerar internet el futur centre de l'organització política i social. El problema és que internet distribueix el poder i en canvi els partits polítics, i les grans institucions econòmiques, el concentren. Vet aquí el conflicte de la democràcia: els indignats i els moviments d'okupes a Wall Street s'han unit a través de xarxes, intentant distribuir el poder i mantenint una conversa justament sobre això. Però els governs i els partits polítics no saben com implicar-se en aquestes xarxes perquè no hi estableixen comunicació.

Veurem un canvi de sistema polític i econòmic?

Sí. No crec que aquestes xarxes a gran escala ho facin possible, però el sistema s'està col·lapsant: l'eurocrisi, el col·lapse econòmic a tot el planeta… Els dirigents d'aquestes institucions col·lapsades comencen a pensar que tota aquesta gent potser té alguna cosa a dir. Vaig llegir un editorial al Financial Times que, bàsicament, deia que s'està perdent la fe en el capitalisme, i això ho diu el Financial Times!, que s'ha de trobar una manera de parlar amb aquests joves, abans no girin completament l'esquena al capitalisme com a sistema.

Té algun consell per als que ens governen?

Treballeu molt durament per reduir les desigualtats a la societat, invertiu totes les vostres energies i recursos a crear oportunitats perquè els joves puguin tenir èxit, puguin ser creatius i puguin sentir-se satisfets amb les seves vides, perquè ells heretaran el planeta.