L'AFER MURDOCH
Crònica 14/07/2011

L'autoregulació no és suficient

El cas de les escoltes il·legals ha posat en qüestió els organismes d'autoregulació de la premsa. Els partits britànics volen canvis de model, i la federació de periodistes espanyols reclama més controls.

Albert Castellví Roca
3 min
Rebombori al sector Rupert Murdoch s'ha convertit en centre d'atenció però també ha posat en el punt de mira els organismes d'autoregulació de la premsa.

Barcelona.La Press Complaints Comission (PCC), l'organisme autoregulador dels mitjans britànics, detalla en el punt 10 del seu codi deontològic que "la premsa no pot intentar obtenir o publicar material aconseguit mitjançant l'ús de càmeres ocultes o aparells d'escolta clandestins, ni interceptant trucades telefòniques, missatges o correus electrònics privats, ni a través de la sostracció no autoritzada de documents o fotografies, ni accedint a informació digital privada sense consentiment". Hi posa l'excepció de l'interès públic, un argument insuficient per justificar les pràctiques del News of the World .

La PCC s'ha vist amenaçada aquests dies arran de l'escàndol, i els líders dels tres principals partits britànics, David Cameron, Ed Miliband i Nick Clegg, han denunciat la inactivitat de l'organisme davant del cas i han demanat que sigui substituït per una altra entitat més efectiva. En una carta al director que publicava ahir The Telegraph , els membres de la PCC admetien que han reclamat "una millora de l'organisme i del sistema de regulació", però defensaven la seva tasca a favor "del bé públic", que permet "prevenir intrusions i corregir imprecisions". Així mateix, agraïen als diaris i revistes britànics que s'hagin compromès a continuar cenyint-se al seu codi deontològic.

En la mateixa línia, Llúcia Oliva, presidenta del Consell de la Informació de Catalunya (CIC), un organisme inspirat en la PCC i dedicat a "vetllar pel compliment del codi deontològic" aprovat pel Col·legi de Periodistes el 1992, defensa l'autoregulació com una forma d'aconseguir que "el mitjà o el periodista afectat reflexioni sobre la seva feina", alhora que permet evitar que el cas arribi als tribunals. "Això beneficia el periodisme -diu Oliva-, perquè amb una sentència judicial es corre el risc que es produeixi una rebaixa en la llibertat d'informació".

Obligació moral

Oliva reconeix, però, que el CIC "no té cap poder per obligar a fer res" i que les resolucions que emet només tenen validesa "moral". És el mateix cas en què es troba la PCC britànica, motiu pel qual el diari The Independent lamentava ahir que, en les condicions actuals, "l'organisme regulador de la premsa no hauria pogut fer res per prevenir" un escàndol com el del News of the World , i assegurava que l'organisme té "uns poders d'investigació inadequats i poca capacitat sancionadora".

En el mateix sentit, la Federació de Sindicats de Periodistes estatal (FeSP), sentenciava ahir en una nota que aquest cas "ha demostrat, un cop més, que l'autoregulació dels mitjans de comunicació no funciona i no és suficient perquè es respectin unes normes ètiques". Per això, "davant del risc que es produeixi una situació semblant a Espanya", la FeSP "fa una nova crida als partits polítics perquè a Espanya es constitueixin organismes de coregulació independents, en què la ciutadania ha de participar perquè és la legítima propietària del dret a la informació". En concret, la Federació insisteix en la creació del Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals (CEMA), que el govern espanyol va decidir impulsar fa unes setmanes i que serà l'equivalent estatal del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i d'un consell de coregulació de la informació.

Límits legals

En tot cas, intervenir una conversa telefònica sense autorització judicial està tipificat com a delicte, i per tant, més enllà dels controls que puguin establir els organismes reguladors, els casos s'han de tractar per la via judicial. L'advocat Carles Viñas recorda que tant el dret a la intimitat com el secret de les comunicacions estan garantits per la Constitució espanyola i "protegits tant per la via civil com per la penal". De fet, el simple fet de publicar una conversa interceptada de forma il·lícita per algú altre ja seria il·legal.

stats