Els veïns es plantegen marxar de Salt quan es pregunten a quina escola han de portar el seu fill. "I quan prens aquesta decisió estàs dient al teu fill que les oportunitats són fora del municipi". La frase és d'Andreu Bover, cap de l'àrea de ciutadania de l'Ajuntament de Salt, un home que defensa i aplaudeix la feina feta per la comunitat educativa, però que no pot ni vol obviar l'evidència. En els darrers cinc anys han deixat el municipi més de 4.000 ciutadans, entre els quals hi ha moltes parelles joves. Cada renúncia és un pas enrere en el trajecte que la ciutat pretén fer per cohesionar-se. La realitat complexa de Salt es constata a les aules. "En algunes classes de les escoles públiques hi ha un 100% d'alumnes amb pares estrangers. Si dels 3 als 16 anys només es relacionen entre ells, quan deixin d'estudiar viuran en el mateix cercle. No haurem construït espais de trobada", reflexiona Bover.
A Salt es mescla la frustració dels que endevinen un futur poc esperançador i la impotència dels que intenten assumir una transformació que els supera. El còctel de degradació urbanística (la ciutat té la densitat de població més elevada de les comarques gironines) i un mercat laboral famèlic fa més difícil de digerir un percentatge d'immigració que s'enfila fins al 41%, després d'un canvi social traçat a una velocitat vertiginosa (el percentatge de nouvinguts era només del 6% l'any 2000). L'impacte de la crisi econòmica ha estat l'estocada definitiva. Tot i que l'Ajuntament maneja com a xifra oficial un 19% d'atur, la incidència de la desocupació és més severa entre la població immigrant. A la plaça de la Llibertat hi coincideixen cada dia grups d'estrangers sense feina, com Modibo Traore, de Mali, que fa tres anys que no treballa. Té una filla i massa problemes. "Estem fotuts", comenta Traore, que comparteix pis amb cinc compatriotes. Mostafà Shaimi, que havia treballat en projectes de dinamització comunitària per a l'Ajuntament i ara es mostra crític amb les polítiques del consistori, fa un diagnòstic poc esperançador: "A Salt hi ha hagut diversos avisos del que podria passar. Hi ha molts joves que no tenen cap possibilitat. S'estan creant bosses de joves marginats, que s'acaben autoexcloent perquè només els queda el carrer. És fàcil que així caiguin en la delinqüència".
Els actes vandàlics del cap de setmana passat han provocat una associació entre immigració i incivisme que també cou. És el cas d'Ahmed Koubghi, que regenta un bar a la plaça Catalunya: "Ens posen a tots al mateix sac. L'altre dia va venir un client, que és marroquí, i ens deien que li havien cremat la moto. Nosaltres estem en contra d'aquesta violència". Els veïns entenen que avançar en la seguretat és essencial. "Sentim ràbia, indignació i impotència", apunta Francesca Terrón, presidenta de l'Associació de Veïns del barri Centre. El director de l'Oficina d'Habitatge, Joan Marquès, relata com la incidència de la degradació urbanística contribueix a la fractura social en aquest sector, el més estigmatitzat: "Això és un gueto. Hi queda la gent que està atrapada".
La implicació de tots
Malgrat els esforços fets en matèria social, la barrera que separa autòctons i nouvinguts és un mur invisible que no s'ha acabat d'enderrocar. Es troben a faltar espais per superar la simple coexistència. Un exemple: a Salt no hi ha cap centre cívic. "Sense diàleg no hi ha solucions", diu Bacari Sane, de l'associació Ouidodial, l'únic representant immigrant a la primera reunió per planificar la manifestació. Sane fa autocrítica: "Si no participem quan ens ho demanen, com solucionarem el futur dels nostres fills?". Montse Pasquina i Bru Pellissa són tècnics de la Fundació SER.GI, que gestiona el Programa Integral d'Acollida Municipal: "Es detecten trajectòries frustrades i un ascensor social que no existeix". És l'avís que fa Salt.
