La filla de Le Pen serà la nova líder de la ultradreta francesa
Marine Le Pen, filla de Jean-Marie Le Pen, president del Front Nacional, és ferma candidata a substituir el seu pare al partit de la ultradreta francesa. El seu to populista marcarà l'any previ a les presidencials.
Corresponsal a ParísL'any 2011 és a França l'any del 2012. A un any vista, les presidencials a l'Elisi són protagonistes als mitjans des de fa mesos. D'esquerra a dreta de l'espectre polític, no hi ha gest que no es calculi en direcció a la meta presidencial. Des que Ségolène Royal va anunciar la seva candidatura a les primàries del Partit Socialista aquest novembre passat, l'avantsala de la precampanya no fa més que nodrir la premsa de declaracions i contradeclaracions efectistes que augmenten d'intensitat.
Política de la provocació?
Però l'autèntic coup de force ha estat protagonitzat per Marine Le Pen. És ella l'estrella política que ha brillat amb més força, que fa pujar els audímetres amb les seves intervencions, que fa que el Twitter cremi durant les emissions dels programes en què intervé.
Ella sola ha aconseguit en el darrer mes posar en el centre d'atenció el seu partit, el Front Nacional (FN). El tret de sortida: una frase incendiària. Al desembre, en un acte a Lió, la candidata a presidir l'FN va comparar les pregàries al carrer dels musulmans amb l'ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial: "No es fa amb soldats, ni amb blindats, però és igualment una ocupació". A partir d'aquí, aquesta advocada de 43 anys marca el calendari a la resta de formacions polítiques, que es veuen obligades a respondre a les seves provocacions. Unes provocacions incòmodes que situen algunes formacions al bell mig de debats interns inesperats: avortament, mundialització versus identitat nacional, sortida de l'euro... La resurrecció de l'FN és ben tangible també a la xarxa i el seu grup de Facebook és ja el més seguit d'entre tots els grups polítics francesos.
Lluita per la successió
A pesar de la seva popularitat en alça -les enquestes li donen un percentatge més alt del que mai ha tingut el seu pare-, Marine Le Pen ha expressat ben clar que no serà candidata a l'Elisi si no és escollida presidenta de partit. La maquinària està en marxa. Demà s'acaba el termini per expedir el vot per correu a les eleccions a la presidència de l'FN.
La lluita per la successió no és fàcil: el rival de Le Pen a la cursa per la presidència de l'FN és Bruno Gollnisch, lloctinent de Jean-Marie Le Pen des de sempre i dipositari de la ideologia del partit. Aquest professor d'universitat, que afirma haver despertat la política després de la desfeta d'Algèria i de viure el maig del 68 com un atac del marxisme, no rep cap invitació de les grans cadenes de televisió, però compta amb el suport de la vella guàrdia. Condemnat el 2007 per negar l'Holocaust, Gollnisch aposta per obrir portes als dissidents de l'FN i recuperar vots tant a "la dreta social com a l'esquerra patriòtica". Inclosos, evidentment, els descontents de la Unió per un Moviment Popular (UMP), el partit del president francès, Nicolas Sarkozy.
El successor, que es coneixerà el 16 de gener, heretarà un partit endeutat i amb pocs mitjans per invertir en una campanya a l'Elisi que serà austera. Molts creuen que els propis "recursos naturals" de Marine Le Pen substituirien la falta de capacitat econòmica de l'estructura política.
