L'ecologisme i la consciència social fan forat a la Xina
PequínMilers de veïns de la ciutat de Dalian, a la costa nord-oriental de la Xina, van sortir al carrer fa un parell de setmanes per protestar contra una planta química de la rodalia. Poc abans, un tifó havia malmès un dels dics de seguretat de la instal·lació, on es fabrica paraxilè (PX), una matèria que serveix de base per fabricar teixits sintètics. Tot i que oficialment no es va produir cap vessament d'aquest material inflamable -i molt nociu si no es manipula de manera controlada-, l'emergència va mobilitzar la població local.
La manifestació de Dalian ha aparegut com una sorpresa per a tots els que consideren els xinesos poc avesats a sortir al carrer per criticar la factura ambiental del progrés , i que ara s'han engrescat davant d'un nou senyal de canvi. Però aquest canvi no és sobtat, i tampoc s'ha iniciat res de nou, sinó que el procés que s'està gestant des de fa anys comença a ser més visible. Un procés amb una insatisfacció substancialmet diferent de la d'una altra mena de protestes, normalment relacionades amb corrupció i abusos de poder, que solen acabar amb violència o la intervenció de l'exèrcit.
És cert que el cas de Dalian podria ser inclòs en aquell gran sac on fiquem les desenes de milers d'episodis d'inestabilitat que registra la Xina cada any, perquè no deixa de ser un desafiament a l'autoritat, inclòs el llançament d'objectes contra el cordó policial. Però, per sobre de tot, és una resposta de la classe mitjana urbana a un problema que ve de llarg i que ja està preparada per combatre. Una classe que, a diferència dels grups més marginats o desesperats, té més marge de maniobra i reflexiona de manera diferent, amb més claus i punts de vista. És una classe mitjana cada cop més ben informada, cada cop més connectada i amb més espais de debat guanyats per la mateixa societat i no pas per gràcia o concessió oficial, amb internet i el microblogging al centre de tot.
Societat més participativa
Dalian simbolitza prou bé la contradicció actual entre la factura ambiental del desenvolupament i la necessitat de millora de la qualitat de vida d'aquesta classe mitjana urbana. Per una banda, és una de les ciutats de moda de la Xina més desenvolupada. Afavorida per un interessant llegat arquitectònic colonial (l'antic Port Arthur el van ocupar japonesos, russos i britànics) i per un clima suau per tractar-se del nord del país, a Dalian s'han inaugurat recentment noves zones d'oci i comerç d'alt nivell, on fins i tot empresaris catalans de la confecció presenten les seves col·leccions.
Tampoc és casualitat que aquí s'hi celebri, des de fa cinc anys, el Fòrum de Davos d'Estiu, que convoca líders de negocis de tot el món. Per altra banda, els visitants topen amb la gran xemeneia d'una central tèrmica tot just arribar a la ciutat, on el port fa de centre petroquímic de la regió. Un port on l'any passat va incendiar-se un oleoducte que va provocar un vessament de petroli que va contaminar desenes de quilòmetres de costa.
Per a la gent de Dalian, la contradicció és més evident que mai, i si abans tothom es preocupava per fer diners sense plantejar-se gaire coses, exigir un entorn saludable ja forma part de les prioritats. Però exigir no vol dir fer la revolució, sinó passar comptes.
És la mena d'exemple del que diferents observadors fa temps que prediuen, que els canvis socials acabaran portant a una societat més participativa i que, en alguns casos, això ja s'està produint. En aquest cas, la resposta oficial a la manifestació va ser immediata, amb l'anunci de les autoritats de tancament immediat de la planta de paraxilè. També és significatiu que a Dalian alguns desfilessin amb caretes antigas i que cantessin l'himne xinès en plena marxa.
El 2007 la ciutat de Xiamen va viure un episodi pràcticament calcat. Milers de veïns van mobilitzar-se en diferents ocasions i la pressió popular va acabar paralitzant l'activitat de la planta local de PX, que finalment va ser traslladada. El 2008 Pequín va viure mobilitzacions similars, en aquest cas en contra d'uns abocadors. Dos exemples recents més del procés que, si fem cas del que va passar en altres països ja desenvolupats, viurà noves protestes i, probablement, també la mena de permeabilitat governamental que han demostrat les autoritats de Dalian per gestionar unes demandes que consideren legítimes.
