THE NEW YORK TIMESLa jerarquia conservadora islàmica de l'Iran està intentant presentar les pròximes eleccions parlamentàries com un model envejable per a la resta de democràcies al Pròxim Orient i també com una font d'inspiració per a les revoltes de la Primavera Àrab. Però el tret li pot sortir per la culata. El boicot d'una oposició reformista silenciada i la por que els comicis desemboquin en onades de violència, sumat als greus problemes econòmics derivats a l'aïllament regional pel programa nuclear, plantegen nous reptes per als líders iranians, que s'enfronten a la primera prova de legitimitat interna des de les presidencials disputades el 2009.
Malgrat que el règim hagi promès la participació dels candidats reformistes a les eleccions de març, a la pràctica les dues figures principals d'aquesta oposició, Mir Hussein Moussavi i Mehdi Karroubi (tots dos excandidats presidencials) han passat la majoria del 2011 sota arrest domiciliari. Fins i tot l'expresident Mohammad Khatami, reformista molt moderat, que no ha patit el mateix tracte per part del règim, ha assegurat que els candidats reformistes no participaran a les parlamentàries. "S'esperava que es poguessin garantir un mínim de condicions, però són inexistents", va dir Khatami.
La qüestió és important, perquè tant el líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, com els seus subordinats de la línia més dura, han intentat representar el país com l'autèntic germen de la Primavera Àrab. Rebutjar públicament els reformistes comporta greus riscos de credibilitat, segons els analistes. "Els reformistes han denunciat categòricament la legitimitat de les eleccions", diu Hamid Dabashi, professor d'estudis iranians a la Universitat de Colúmbia. "Khamenei afronta un problema de legitimitat del règim. Com podrà fabricar unes parlamentàries?"
Inflació, atur i devaluació del rial
Els comicis s'han complicat encara més per la forta pressió econòmica d'Occident sobre el programa nuclear de l'Iran. Segons algunes potències, això està dificultant els plans de Teheran per fabricar armes atòmiques. Malgrat que la independència nuclear de l'Iran és una política popular al país, sense distinció ideològica, l'aïllament econòmic de les sancions està portant a incrementar l'atur, la inflació i a reduir el poder adquisitiu. A part, el rial, la moneda iraniana, s'ha enfonsat davant el dòlar i dilluns va arribar a un nou rècord de devaluació.
El govern ha respost a les sancions amb maniobres militars, amenaces i diplomàcia. Durant els últims dies, Teheran ha fet exercicis navals sota l'amenaça de tancar l'estret d'Ormuz. Khamenei va perdre credibilitat el 2009, quan va declarar delictiu el qüestionament dels resultats que van portar a la reelecció del president Mahmoud Ahmadinejad. S'especula que, ara, podria abolir la figura del president i maquillar el règim perquè els diputats escullin el primer ministre.
