L'empresa del creuer sinistrat s'espolsa les culpes i apunta al capità

BARCELONA.Els passatgers del Costa Concordia van ser els primers a culpar de l'accident el capità, Francesco Schettino, per haver-se acostat massa a la costa. Les últimes revelacions sobre el sinistre, i les declaracions dels responsables de l'empresa Costa Cruceros, apunten en la mateixa direcció. Tres dies després de l'accident, aquesta és la situació del rescat, la investigació i les primeres conseqüències de la tragèdia per a l'empresa.

Poques esperancesQuin és el balanç de víctimes i desapareguts?

El número de víctimes oficial del naufragi, en el tancament d'aquesta edició, eren sis. A més de Guillem Gual, el turista mallorquí mort en l'accident, les altres víctimes són un jubilat italià, dos turistes francesos, un mariner peruà i un home italià que treballava fent tasques de neteja al vaixell. Aquest va ser l'últim cos que van trobar ahir els membres de l'equip de rescat. El cadàver de l'home era al segon pont, en una zona on encara no havia arribat l'aigua, i tenia posada l'armilla salvavides. Les autoritats italianes van elevar ahir a 29 el nombre de persones desaparegudes. El caos en les llistes d'embarcament ha fet difícil conèixer exactament el nombre total de passatgers.

Interrupció de la feinaCom estan evolucionant les tasques del rescat?

Els treballs per rescatar passatgers del Costa Concordia es van interrompre durant el matí d'ahir a causa dels moviments del vaixell, que va començar a lliscar al llit de roques on està ancorat. Segons un portaveu dels rescatadors, s'havia mogut nou centímetres en vertical i un centímetre i mig en horitzontal quan es va decidir evacuar. El temporal de pluja i vent provocava inestabilitat i feia patir per la possibilitat que el vaixell caigués per un precipici de 70 metres de profunditat. Abans de les tres de la tarda, la millora de les condicions meteorològiques va fer que es reprengués la recerca de supervivents.

El capità, assenyalatQui va ser el responsable de l'accident de divendres a la nit?

L'empresa Costa Cruceros, propietària del vaixell sinistrat, ho té clar. El naufragi de divendres va ser culpa d'un "error humà" del capità, Francesco Schettino, actualment detingut, perquè "no va respectar el reglament" quan va fer una maniobra arriscada en acostar-se massa a la costa de l'illa de Giglio. Ho va dir ahir Pier Luigi Foschi, president i conseller delegat de la companyia, en una multitudinària roda de premsa a Gènova, on l'empresa té la seva seu.

Foschi va explicar que l'empresa està "davant d'una tragèdia de proporcions importants" i va apuntar el dit inculpatori cap al comandant. "El capità va prendre per pròpia iniciativa una decisió contrària al nostre reglament, que està escrit i certificat", va relatar, i va deixar clar que la posició de la companyia "no és la d'agafar distància sinó la de dissociar-se completament d'aquesta conducta que ha causat l'accident". Foschi va reconèixer que encara no han estudiat cap acció legal, però va subratllar que es consideren "part afectada" per l'accident. Pel que fa a les acusacions d'irresponsabilitat que han rebut alguns membres de la tripulació per haver abandonat el vaixell abans d'ajudar els viatgers, Foschi ho va negar i va destacar que la tripulació "va aconseguir evacuar més de 4.000 persones en dues hores", cosa que es pot considerar un èxit, segons l'empresa. El capità del vaixell haurà d'enfrontar-se a les acusacions d'homicidi i abandó del vaixell que li imputa la fiscalia de la província de Grossetto, que s'ha fet càrrec del cas.

Frivolitat tràgicaPer què el transatlàntic es va acostar tant a la costa?

Segons el rotatiu Corriere della Sera , el Costa Concordia es va acostar tant a la costa per fer un homenatge a un treballador, el cap de cambrers, nascut a l'illa de Giglio. La reverència és una pràctica marítima habitual, i consisteix a passar a poca distància de la costa amb tots els llums i sirenes encesos en homenatge a un membre de la tripulació. El capità va voler fer-li una sorpresa a Antonello Tievoli, cap de cambrers del Costa Concordia , que quan l'hi van dir es va pensar que era una broma però més tard va trucar als seus pares per avisar-los que podrien veure passar el vaixell. La germana de Tievoli va publicar un missatge al seu perfil de Facebook anticipant que l'embarcació passaria "a prop, a prop" i enviant "una gran salutació" al seu germà.

Errades evitablesÉs creïble la versió del capità sobre dèficits en la carta nàutica?

El capità del Costa Concordia va defensar, des del primer moment, que el creuer va topar "amb una roca no marcada a la carta nàutica". Tanmateix, el gerent de Costa Cruceros a Alemanya, Heiko Jensen, va afirmar ahir que les roques contra les quals va xocar el transatlàntic estaven clarament marcades en la documentació. "En una ubicació tan propera a la costa, resulta difícil pensar que la informació no estigués recollida a la carta nàutica, uns documents electrònics que els instituts cartogràfics actualitzen periòdicament", reflexiona Santiago Ordás, degà de la Facultat de Nàutica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Ordás detalla que aquests vaixells tenen l'obligació legal d'informar la tripulació de qüestions de seguretat, tal com passa amb el trànsit aeri. L'Organització Marítima Internacional (OMI) va reconèixer ahir que el naufragi obligarà a revisar la normativa de seguretat als grans vaixells de passatgers.

Baixada en borsa i pèrduesQuines conseqüències té l'accident per a l'empresa?

Carnival Corporation, matriu de Costa Cruceros i de nou línies de creuers més, va començar a patir les conseqüències econòmiques de l'accident ahir mateix, amb una caiguda de fins al 23% a la Borsa de Londres que va acabar sent del 17% al final del dia. Al matí l'empresa havia emès un comunicat des de la seu central de Miami en què reconeixia que l'accident tindrà un impacte d'entre 85 i 95 milions de dòlars (entre 67 i 75 milions d'euros) en els seus resultats econòmics del 2012, tot i tenir una assegurança de cobertura de danys de fins a 30 milions de dòlars (23,6 milions d'euros) i una altra de responsabilitat civil per a danys personals de fins a 10 milions de dòlars (7,8 milions d'euros).