Convergència i Unió ha estat la força clarament hegemònica en vots i nombre de regidors a les Terres de l'Ebre des del 1983. Controla amb solvència, a més, les alcaldies de les dues grans ciutats: Tortosa i Amposta. Si a més hi sumem l'ascens dels nacionalistes a tot Catalunya -i molt en particular a la circumscripció de Tarragona- del 28-N, es fa difícil de pensar que els resultats del 22 de maig puguin capgirar el mapa polític municipal a aquesta vegueria. Ara bé, CiU no perd de vista i observa amb neguit com ha perdut pistonada a la vegueria de més al sud del Principat els últims anys.
El factor devastador del PHN
Tot i aquests elements, des del PSC esperen que la tendència dels últims anys es mantingui. Des del 1999, l'assentament de la mentalitat progressista a les zones rurals ha fet possible que els socialistes hagin escurçat distàncies amb CiU fins a arribar a la mínima històrica l'any 2007. El final de l'era del pujolisme i el cost que CiU ha hagut de pagar a les Terres de l'Ebre pel seu suport al Pla Hidrològic Nacional que impulsava el PP -el territori encara ho té gravat- són altres factors que expliquen la seva davallada. Una pèrdua de regidors, però, que no ha amenaçat fins ara la condició de formació més votada, amb un 33,6% dels vots el 2007, malgrat compartir el poder amb l'esquerra i singularment amb una ERC que ha tingut un creixement exponencial els últims anys i que ara encara el difícil repte de consolidar-se.
A banda del seu lideratge a aquesta vegueria, el 22 de maig CiU s'ha proposat resistir el setge a les alcaldies de Tortosa i Amposta, les dues més importants de les Terres de l'Ebre. A Tortosa, Ferran Bel haurà de consolidar el canvi de cicle produït l'any 2007, quan va arrabassar l'alcaldia al socialista Joan Sabaté, que feia 8 anys que era al poder. L'incombustible Sabaté tornarà a la càrrega confiant en la tradició progressista de la ciutat. No ho tindrà fàcil, ja que Bel va quedar-se a les portes de la majoria absoluta el 2007 i té una marca reforçada. A Amposta, la majoria de CiU està més consolidada. Governa amb majoria absoluta Manel Ferré i els nacionalistes tenen el poder des dels 80. El socialista Antoni España intentarà per segon cop trencar l'hegemonia de CiU confiant en el desgast del poder. Una opció que pot arribar per la via dels pactes postelectorals si la federació no manté la majoria absoluta.
