The New York TimesFa tres setmanes, el president Barack Obama va enviar tropes dels EUA a la primera "guerra humanitària" del seu mandat, comprometent-se a aturar les massacres de les forces lleials a Muammar al-Gaddafi contra el seu propi poble. Obama esperava que els raids aeris inclinarien la balança i els rebels libis farien la resta. Però ara, amb les forces de Gaddafi sotmeses només a atacs esporàdics, i, de vegades, fins i tot avançant, la qüestió a Washington es redueix a una pregunta: podrà Obama conviure amb una guerra en punt mort?
La decisió d'Obama d'unir-se a la intervenció militar a Líbia podria veure's com un fracàs si el resultat inicial és el desordre o una partició del país, un resultat que el seu secretari de Defensa, Robert Gates, va definir fa menys d'un mes com "una autèntica fórmula d'inseguretat".
Si la guerra civil al país es prolonga, és gairebé segur que Obama haurà de respondre a un cor de crítics que l'acusaran d'haver entrat en la batalla massa tard, de començar a sortir-ne massa aviat, i d'haver sobreestimat el molt inexpert i desorganitzat moviment rebel.
Les crítiques republicanes
John McCain, el senador per Arizona que es va postular per a president contra Obama el 2008, ha estat el principal crític, argumentant que una situació d'estancament es cuinava en l'estratègia. "Si hagués declarat una zona d'exclusió aèria des del principi, fa unes tres o quatre setmanes, Gaddafi ja no seria avui al poder", va dir McCain la setmana passada. "Així que ara el poble libi està pagant un preu molt car amb sang a causa de la nostra manca de reacció, i per la prioritat absoluta d'haver d'actuar multilateralment".
Els alts funcionaris demanen paciència. Els primers atacs de l'OTAN, recorden, van començar només fa 23 dies. Gaddafi, diuen, ha estat greument tocat per la revolta i encara trontolla per la deserció d'alguns dels principals aliats i la pèrdua de milers de milions dels ingressos amb què solia comprar la lleialtat. Tommy Vietor, portaveu del Consell de Seguretat Nacional, sosté que la clau de l'èxit final és "el missatge continuat al seu cercle íntim que Gaddafi té els dies comptats".
Amb el temps aquesta estratègia podria funcionar. Però ara l'administració juga a tenir un respir: un aixecament militar, l'ofegament financer, una bala perduda o un míssil que acabi amb una dictadura de 40 anys. Però mentrestant, Obama recorda quan criticava l'orientació a l'Iraq i l'Afganistan, dient que l'esperança no és una estratègia.
Esperant la fi del conflicte
Mentre espera la fi de Gaddafi, la Casa Blanca insisteix que l'acció militar a Líbia només vol protegir la població civil, i pren nota que l'ONU no autoritza l'enderrocament del règim. Això deixa Obama davant d'una guerra civil que pot allargar-se setmanes, mesos o anys, amb un cost creixent de vides, i cada vegada més involucrat, directament o a través de les forces de l'OTAN, en una tercera guerra en un país musulmà.
