EL FUTUR DEL PP
Crònica 08/08/2011

L'estil Cospedal marca tendència al PP

Joan Rusiñol
3 min
L'espanya de 'la mantilla Y la peineta' Qüestionada per l'ala més conservadora per no ser una dona tradicionalista, Cospedal va voler començar el mandat sumant-se a la  festivitat del Corpus Christi de Toledo, vestida seguint els cànons estètics més tradicionals. Ha encetat legislatura reivindicant les arrels i ja va anunciar que declararia les curses de braus bé d'interès cultural.

Què farà Mariano Rajoy si guanya les eleccions espanyoles? La resposta és clara: el mateix que María Dolores de Cospedal al govern de Toledo. A Madrid, els socialistes insisteixen que el líder del PP té un programa econòmic ocult però la veritat és que, com en el conte de la carta robada d'Edgar Allan Poe, la solució està a la vista de tothom. Rajoy explica sovint que la seva principal virtut política és la de ser un home previsible.

Ho va dir ell mateix a la investidura de la presidenta de Castella-la Manxa: "El que faci Cospedal serà un avançament del que farà el PP a Espanya". La número dos dels populars, i una de les dones amb més futur dins del partit, marca tendència entre els altres presidents. El seu estil passa per posar a dieta l'administració, situar les comunitats autònomes al servei del govern de l'Estat per enfortir-lo i deixar en mans privades determinats organismes, fins ara gestionats pel sector públic. És el programa electoral que van votar el 48% dels castellanomanxecs en els comicis del 22 de maig.

Tisorada a favor de l'Estat

Cospedal, nascuda a Madrid l'any 1965, ha agafat la tisora des del primer minut. El nou govern ha optat, d'entrada, per suprimir tres organismes públics autonòmics: el Defensor del Poble, la Comissió Regional de la Competència i el Consell Econòmic i Social. La Sindicatura de Comptes també podria tancar portes, però això requereix menys precipitació. "Les comunitats autònomes no poden ser grans cims de dèficit ni grans rius de burocràcia", va afirmar en el discurs de presa de possessió. Per això s'ha compromès a reduir 22 direccions generals, 30 delegats de la Junta a les províncies i el 60% dels alts càrrecs de lliure designació.

Aquestes decisions reforcen, de retruc, l'executiu espanyol, amb el PP fregant la victòria amb la punta dels dits. Les funcions que fins ara feia en l'àmbit autonòmic el Defensor del Poble, l'equivalent al Síndic de Greuges català, ara les haurà d'assumir el Defensor del Poble d'àmbit estatal. No hem d'oblidar que la seva actual titular, l'eivissenca María Luisa Cava de Llano, militant del PP, és al càrrec en funcions des de fa un any per la falta d'acord entre els dos grans partits estatals, cosa que beneficia els interessos de Rajoy.

En aquesta política per desbrossar el sector públic, el PP es va comprometre a privatitzar la ràdio i la televisió públicques autonòmiques. Per fer-ho, però, cal una llei d'àmbit estatal. De moment, la nova presidenta ha assegurat que es dedicarà a "sanejar". Per fer-ho, ha posat al capdavant de l'ens l'excap d'informatius de la cadena Cope, Ignacio Villa, conegut per defensar postures polítiques dretanes i espanyolistes. Curiosament, una de les polèmiques més enceses que ha protagonitzat la presidenta i secretària general del PP va ser amb la periodista Ana Pastor, quan en una entrevista a Los Desayunos va acusar TVE de no actuar amb imparcialitat.

Aquest tipus de decisions que van conformant l'estil Cospedal, beneït per Rajoy, tenen l'origen en la trajectòria política de l'ara presidenta i secretària general del PP.

Militant des de molt jove del

centredreta (el seu pare va ser cap de llista per Albacete del Partit Reformista de Miquel Roca), la seva carrera política oficial comença de la mà de Javier Arenas, quan es va incorporar com a assessora al ministeri de Treball que ell dirigia. Al cap d'uns anys va ocupar el càrrec de subsecretària a Interior amb Ángel Acebes de responsable. Va viure molt de prop la gestió política posterior als atemptats de l'11-M, que va portar el PP a l'oposició. El gran salt, però, el va fer a finals del 2004 quan Esperanza Aguirre la va nomenar consellera de Transports de Madrid. Les dues militen a l'ala més liberal del PP. Cospedal considera Aguirre una "mentora política".

La bandera de l'austeritat que ha aixecat, seguint l'estela madrilenya, topa amb algunes dades.Va haver de fer mans i mànigues per justificar que el seu sou, l'any 2009, tripliqués el de Zapatero. Amb llums i ombres, però, l'estil Cospedal marca tendència a la dreta.

stats