L'euroescepticisme s'escampa
En l'atzucac europeu, molts dirigents europeus tenen l'enemic a casa. Angela Merkel sembla que troba més comprensió entre els socialdemòcrates que entre els partits aliats. I han estat sectors del seu partit, la CDU, els que han forçat una votació al Bundestag sobre el reforç del fons de rescat. A David Cameron el foc se li ha encès a les filestories: el seu populisme en situar l'euro com a origen de tots els mals li ha esclatat a la cara. Els maldecaps de Silvio Berlusconi, reconduïts a l'últim moment, els causen sovint els seus socis de la Lliga Nord. Rodríguez Zapatero fa els deures amb mesures de tipus liberal exigides per Brussel·les mentre Rubalcaba promet una sortida social de la crisi. Abans, Europa era una promesa i els euroescèptics, reductes ben definits. Ara estan escampats arreu. No és casualitat. La cessió de sobirania a Europa fa més por que mai quan es veuen els resultats que té la seva medicina a Grècia. Per no parlar de l'espectacle de la gestió de la crisi. Provoca calfreds entre els europeistes més ferms.
