EUROCRISI ACORD A BRUSEL·LES
Crònica 28/10/2011

L'eurozona acorda el tallafocs per a la crisi grega

Els socis de l'euro pacten el paquet de mesures per posar fi a la crisi del deute en una cimera maratoniana. Queden detalls tècnics per resoldre, però Grècia, el primer escull, ja comença a respirar.

Laia Forès
3 min
Tornar a començar El primer ministre grec,  Iorgos Papandreu, dijous  a la matinada a Brussel·les,  va respirar amb la mesura  de la UE.

Brussel·lesA les quatre de la matinada va haver-hi fumata blanca. Els líders de la zona euro, reunits la nit de dimecres a dijous a Brussel·les, van ser capaços de posar-se d'acord en el pla anticrisi després de gairebé 10 hores de negociacions. Els socis europeus pretenen crear un mur de contenció al voltant de la crisi grega per evitar el contagi a altres economies.

Els caps d'Estat i de govern van arribar a un acord polític sobre els tres pilars del pla -la recapitalització de la banca, la quitança del deute grec i l'ampliació del fons de rescat- però van decidir deixar els complexos detalls tècnics per a més endavant. La prioritat ahir era pactar el pla perquè la UE arribi la setmana que ve a la cimera del G-20 amb el tallafocs de Grècia pactat. Quines són les mesures acordades?

Grècia. Els bancs perdonen a Grècia la meitat del deute

Els líders europeus van aconseguir el sí dels bancs europeus per condonar el 50% del que Grècia els deu. Una de les prioritats per a l'eurozona era que la quitança del sector privat fos voluntària. El paquet sobre Grècia també inclou una altra ajuda de 130.000 milions d'euros. Les mesures facilitaran que el país hel·lè redueixi el seu deute actual, situat al 160% del PIB, fins arribar al 120% l'any 2020. El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, va parlar ahir d'un nou començament per al país gràcies al nou rescat.

Bancs. Les entitats europees necessiten més capital

L'Autoritat Bancària Europea (ABE) ha elevat el llistó del capital efectiu que han de tenir les entitats. Les noves exigències obliguen els bancs europeus a disposar, com a mínim, d'un 9% de capital de màxima qualitat. És una mesura temporal que pretén garantir la solvència dels bancs durant el període de crisi econòmica. L'ABE calcula que la recapitalització costarà 106.000 milions d'euros, dels quals 26.000 milions corresponen a la banca espanyola. Les entitats tenen fins al juny del 2012 per buscar el capital addicional que necessitin per complir amb les noves exigències.

Més diners. El fons de rescat doblarà la seva capacitat

El Fons Europeu d'Estabilització, dotat fins ara amb 440.000 milions d'euros, arribarà fins a un bilió d'euros a través de l'endeutament. El mecanisme passarà de ser un simple fons de rescat a ser un instrument complex que servirà per donar un cop de mà a països amb problemes de deute, com ara Itàlia i Espanya. Funcionarà com una asseguradora de bons per animar els inversors a comprar bons sobirans. També disposarà d'un instrument, que comptarà amb la participació del Fons Monetari Internacional, que consisteix a crear un fons d'inversió per atreure capital privat. Els diners serviran per comprar bons en el mercat secundari.

Decisions pendents. Queden per discutir els detalls dels acords adoptats

Després de la cimera de dimecres queden pendents de discutir tota mena de detalls tècnics. L'acord sobre el fons és el més complex i el que deixa més fronts oberts. El disseny final del mecanisme i la fórmula per arribar a un bilió d'euros encara no són clares i no quedaran acordades fins a finals de novembre.

Sobre la recapitalització dels bancs encara no es coneixen tots els paràmetres per calcular el forat que té la banca. Espanya vol que es comptabilitzin els bons convertibles com a capital de qualitat. La banca espanyola creu que serà així, i ho dona per fet, però encara no hi ha decisió oficial.

stats