L'ex número 2 de Mubàrak aspira a presidir Egipte

EL CAIREA mesura que s'acosten les eleccions presidencials, i per tant també la fi del període de transició governat per la junta militar, va augmentant la temperatura de l'escena política a Egipte. Tot apunta que l'històric moviment islamista dels Germans Musulmans i la cúpula de l'exèrcit, les dues institucions més poderoses del país i que històricament han mantingut una relació tortuosa, s'enfrontaran a les urnes en un duel a tot o res.

Després que fracassessin els intents de militars i islamistes per trobar un candidat de consens, els Germans Musulmans van optar per presentar la candidatura de Khairat al-Xater, número dos de l'organització i considerat el líder de la seva ànima política. Divendres al vespre, tot just una setmana després de l'anunci dels Germans, Omar Suleiman, el cap dels serveis d'intel·ligència de Mubàrak durant dues dècades, va declarar la seva intenció de concórrer als comicis.

La notícia va arribar només 48 hores abans del termini per presentar candidatures. D'acord amb la normativa, calen 30.000 firmes de ciutadans residents almenys en 15 províncies diferents o el suport d'un grup parlamentari. S'espera que Suleiman, de 75 anys, a qui els experts consideren el candidat de l'exèrcit, entregui avui els documents a la Junta Electoral.

Les relacions entre la junta militar i els Germans Musulmans, que havien mantingut un matrimoni de conveniència després de la revolució, s'han deteriorat les últimes setmanes per les seves discrepàncies sobre la continuïtat del govern de Kamal Ganzouri. La cúpula de l'exèrcit es nega a encarregar a l'organització islamista la formació d'un nou gabinet, cosa que ha provocat una guerra de declaracions.

Salafistes fora de la cursa

L'augment de la tensió es va fer evident divendres a les dues places més polítiques del Caire. Mentre a la plaça Abbasiyya es va dissoldre una concentració a favor de Suleiman pels trets amb perdigons d'uns desconeguts, a la de Tahrir una marea salafista adreçava un missatge amenaçador a la junta militar per la desqualificació de Hazem Abu Ismail, el popular candidat ultraconservador.

Segons va informar ahir la Junta Electoral, el ministeri d'Afers Estrangers els ha proporcionat els documents que proven que la mare d'Ismail hauria adquirit la ciutadania nord-americana el 2006, quatre anys abans de morir. Per tant, el candidat viola la norma que prohibeix que qualsevol familiar directe d'un presidenciable tingui una nacionalitat estrangera.

L'advocat salafista, que curiosament utilitza una forta retòrica antiamericana, nega categòricament les acusacions, i els seus devots seguidors estan convençuts que tot és una conxorxa entre els EUA i les autoritats egípcies per evitar l'ascens d'un president islamista. La sortida de la cursa electoral d'Ismail, a qui les enquestes donaven una intenció de vot del 20%, deixa un camí planer per a Al-Xater, ja que evita la dispersió del vot islamista.

Potencial manipulació electoral

Pel que fa al camp laic, a banda de Suleiman, el gran favorit es Amr Mussa, ex secretari general de la Lliga Àrab. Mussa ha liderat totes les enquestes fins ara, si bé cap no incloïa Al-Xater ni Suleiman. Entre la dotzena d'altres candidats, destaquen Ahmed Xafiq, últim primer ministre de Mubàrak; Khaled Ali, advocat laboralista, molt popular entre els joves revolucionaris, i els històrics de l'oposició a Mubàrak Ayman Nour i Hamdin Sabahi.

Ara bé, en els seus càlculs electorals, molts experts no descarten una manipulació de les eleccions per part de la cúpula militar. No és casualitat que el president de la Junta Electoral, Faruq Sultan, sigui un home de confiança de Mubàrak, i l'article 28 de la Constitució provisional prohibeix recórrer als tribunals les decisions de la Junta. Així, a l'atribolada transició egípcia encara li poden quedar dies de sang, suor i llàgrimes.