The New York TimesMentre Egipte s'esforça per reinventar-se, nombrosos experts a la regió asseguren que potser hauria de mirar cap a Turquia. Aconseguir un sistema que integri de manera efectiva l'islam, la democràcia i una economia dinàmica ha estat un somni gairebé impossible per als reformistes del Pròxim Orient durant dècades. Fins tal punt que la incapacitat d'Egipte per acomodar aquests tres temes és a l'origen de la complicada situació actual.
Però cap país en aquesta regió ha estat tan a prop d'aconseguir-ho com Turquia. Com a conseqüència d'això, diplomàtics i analistes han començat a presentar l'experiment encara incomplet d'aquest país com un possible full de ruta per a Egipte."Turquia és l'enveja del món àrab", explica Hugh Pope, director de projectes de l'oficina turca de l'organització International Crisis Group. "Ha evolucionat cap a una democràcia robusta, té un líder electe real que sembla que parli en nom de l'estat d'ànim popular, té productes que són populars des de l'Afganistan fins al Marroc i una economia el valor de la qual equival a la meitat de la del món àrab".
El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, islamista moderat, té totes les opcions de guanyar la seva tercera reelecció consecutiva, un cop ha aconseguit neutralitzar el poderós aparell militar, considerat des de fa temps el guardià del secularisme al país. Però no sempre ha estat així. Quan Hosni Mubàrak va arribar al poder a Egipte, a l'octubre del 1981, després de l'assassinat del president Anwar al-Sadat, Turquia encara estava governada pel seu exèrcit, que un any abans havia intervingut per imposar un cert ordre en l'escena política. Però mentre que Mubàrak, un militar, va optar per un govern autoritari basat en institucions aparentment democràtiques i eleccions falsejades, el general que era darrere del cop militar a Turquia, Kenan Evren, es va retirar de la política. La Constitució que va imposar va deixar marge de maniobra a l'exèrcit en els assumptes polítics, però va permetre que les institucions civils es desenvolupessin. En el sector econòmic, Egipte va mantenir el control estatal, amb restriccions als intercanvis comercials a l'estranger i el mercat interior. Turquia ha obert la seva economia i ha desenvolupat un sector privat dinàmic. Avui Turquia té una economia prop de quatre vegades superior a l'egípcia. Amb el paper de l'exèrcit egipci com a garant polític en una transició després del règim, alguns analistes suggereixen que Turquia podria servir de model per incorporar partits polítics nous, redactar una Constitució nova i, com a últim pas, que Mubàrak plegui i deixi que el procés democràtic continuï (per molt incòmode com pugui semblar).
