The New York TimesEls militars egipcis van consolidar ahir el seu control sobre el que han anomenat una transició democràtica després de les tres dècades del govern autoritari del president Hosni Mubàrak. Els militars van dissoldre el feble Parlament del règim, van suspendre la Constitució i van anunciar eleccions en els pròxims sis mesos. Són passos radicals que es fan ressò de les peticions dels manifestants.
El comunicat que el Consell Suprem de les Forces Armades va llegir per televisió deixa Egipte sota l'autoritat militar, empenyent el país cap a un territori desconegut des de la fundació de la república d'Egipte l'any 1952. Tot i tenir el suport popular, els militars han d'enfrontar-se a la imponent tasca de negociar el paisatge postrevolucionari, amb una població sota els efectes festius de la caiguda de Mubàrak, però també del caos que els últims temps s'ha estès pel Caire.
Des que divendres van prendre el poder a Mubàrak, els militars han intentat prendre nota de les demandes de la revolta, responent, amb paraules i accions, a la plataforma articulada per centenars de milers de persones a la plaça Tahrir.
E ls líders de l'oposició han donat la benvinguda als moviments de l'exèrcit. Alguns, però, plantegen en veu baixa els seus dubtes sobre el futur rol d'una institució que durant molt de temps, entre bastidors, ha jugat un paper crucial per preservar els seus interessos comercials i el seu capital polític.
N'hi ha que són més optimistes. Ayman Nour, que va perdre contra Mubàrak a les eleccions del 2005, diu que les accions de l'exèrcit haurien de ser suficients per satisfer els manifestants. Tot i això, ahir no tothom va seguir la crida d'abandonar la plaça de Tahrir. Hi va haver resistència al desallotjament.
En el comunicat emès, l'exèrcit no es referia a la petició de l'oposició d'aixecar l'estat d'emergència, tot i que en comunicats anteriors s'havien compromès a fer aquest pas quan la seguretat millorés. Confirmant els comunicats anteriors, sí que van dir, en canvi, que el govern civil quedarà estable els pròxims sis mesos, malgrat que no es descarten canvis ministerials.
L'exèrcit també va dir ahir que formarà un comitè per reformar la Constitució, que inclou la llei d'emergència criticada pels manifestants, i que les reformes s'aprovaran en referèndum. Mentrestant, també ahir líders de l'oposició es van comprometre a presentar les seves propostes per a un govern de transició. Al final, però, es va desconvocar la roda de premsa anunciada, que va quedar ajornada sense data.
El comunicat de l'exèrcit ha estat, fins ara, la concreció més clara dels seus plans per a Egipte. Com a forces de l'oposició, des dels Germans Musulmans fins als sindicats tracten d'aprofitar l'impuls de les protestes per crear un sistema democràtic amb pocs equivalents al món àrab.
Els moviments per suspendre la Constitució i dissoldre el Parlament, que va ser escollit en unes eleccions considerades una farsa fins i tot pels estàndards del règim de Hosni Mubàrak, eren previsibles. La proposta inclou la formació d'un comitè per redactar les esmenes a la Constitució. Un comitè, però, que l'exèrcit deliberadament manté a les seves mans i no a les de l'oposició, tot i el compromís de sotmetre'l a referèndum.
El comunicat també diu que el ministre de defensa, el mariscal de camp Mohamed Hussein Tantawi, representarà el país a l'estranger, i que el comandament suprem emetrà lleis en el període de transició abans de les eleccions. No queda clar que l'oposició vegi amb bons ulls que figures del govern de Hosni Mubàrak, com el vicepresident Omar Suleiman i el primer ministre Ahmed Xafiq, encapçalin el procés de transició. En el seu comunicat, el Consell Suprem diu que determinarà el paper que ha de tenir Omar Suleiman durant els pròxims dies.
