OFENSIVES CONTRA LES REVOLTES
Crònica 15/03/2011

L'exèrcit libi s'acosta a Bengasi

Anthony Shadid
2 min
Un rebel libi dirigeix un tanc cap al front d'Ajdabia, on les forces del dictador empenyen l'exèrcit rebel per aconseguir arribar a Bengasi, la nova capital de l'est.

The New York Times ajdabiaL' exèrcit lleial de Muammar al-Gaddafi va enviar ahir avions de guerra a bombardejar el poble d'Ajdabia, un dels eixos estratègics a les portes de la capital de l'oposició, Bengasi, i camí d'una de les carreteres fonamentals per controlar l'est del país i que actualment està encerclada per les tropes del règim.

Es van sentir almenys dues explosions, però no es van fer informes ràpids de víctimes entre els combatents rebels davant la supremacia aèria que les forces de Gaddafi han utilitzat per suavitzar la resisistència i intimidar els seus adversaris a mesura que avancen cap a l'est per revertir l'aixecament sagnant que arrasa el país.

Després d'un altre dia d'intempestiva retirada, aquesta vegada des de la refineria i el port de Brega -una ciutat a l'oest d'aquí-, els rebels es van preparar per al que anomenen l'última resistència d'Ajdabia. El destí d'aquest poble de 120.000 habitants al costat del mar Mediterrani pot resultar decisiu per al destí d'aquest aixecament popular. Mentre el sol es ponia, els rebels cridaven himnes de victòria però alhora, d'amagat, se'ls veia preocupats pel poc armament que tenen.

"La nostra retirada és una tàctica", deia Saïd Zwai, de 29 anys i enginyer civil que ha passat als combats. "Aguantarem fins que s'imposi una zona d'exclusió aèria. Si no ho fan, què podrem fer, amic meu? Nosaltres lluitem i morim. Déu és amb nosaltres, si Déu vol". El Consell de Seguretat de l'ONU ha de decidir aquesta setmana si té en compte la zona d'exclusió aèria sobre Líbia que ha demanat la Lliga Àrab. Però el debat estranger ha eclipsat la crua realitat sobre el terreny. Els avions per si sols no han pogut frenar els rebels, però una combinació de totes les forces de Gaddafi ha fet recular l'oposició gairebé fins a les portes de Bengasi.

Al front, les peticions d'ajuda estrangera creixen cada dia. "Exigim la intervenció dels Estats Units, de la Gran Bretanya i de França", cridava Wanis Kayhani, un combatent a prop del front. "No, això no funcionarà", li replicava un company.

Confusió i cansament

"Si no teniu un tanc o bé una arma pesant, torneu a casa", cridava un milicià. Els rumors s'arremolinaven. Alguns deien que les forces especials rebels havien envoltat les forces del règim a Brega un cop va caure la nit, que 8.000 voluntaris venien de Bengasi emparats per la foscor de la nit, i que Gaddafi estava començant a utilitzar mercenaris egipcis. La por endèmica al que és desconegut en temps de guerra recorria tota la ciutat.

"Quan comences a lluitar penses de quina manera acabarà?", preguntava Zway, l'enginyer, a les tropes. "No, no ho penses. No podem tornar enrere ara, creieu-me". Uns metres més enllà, Abdell-Salam Maatouk seia amb els amics mentre bevia te davant d'una foguera. "Dibuixem la línia d'Ajdabia, i després cap a Sirte, i endavant. Si Déu vol, encara seré capaç de cridar consignes des de Trípoli, i això serà possible en un dia no gaire llunyà". "Potser no importa si ja no ho pot repetir demà", deia mentre bevia. I mentre ho anunciava, potser el te tenia un regust més dolç i la foguera els feia sentir més càlids. Per un moment, el vent constant que omple les celles de sorra semblava més suau.

stats