ELECCIONS ESPANYOLES
Crònica 01/08/2011

L'exigència de pacte fiscal agafa volada amb la vista al 20-N

Els experts han afirmat a la comissió parlamentària del concert que un pacte fiscal que singularitzi Catalunya és possible. Però que cal un pacte polític fort que no el frustri. Mas ho subscriu fil per randa.

Ferran Casas
3 min
La JNC busca la independència "a mitjà termini" Mas va tancar l'escola d'estiu de la JNC, que duia per lema 'Cap a l'emancipació nacional'. El seu líder, Gerard Figueras, va anunciar per la tardor un full de ruta per la independència.

Barcelona.El pacte fiscal serà el tema estrella de la campanya de les eleccions generals a Catalunya. En un context de desorientació del PSC, tant internament com externament, tot fa preveure que CiU marqui la pauta i aconsegueixi que el debat pivoti entorn de la necessitat d'un nou model de finançament en la línia del concert econòmic, tal com va prometre Artur Mas en la campanya catalana. Els treballs de la comissió parlamentària avancen en la línia de beneir la singularització de Catalunya, ja sigui dins o fora de la llei orgànica de finançament autonòmic, tal com informava ahir aquest diari. Experts com Ferran Requejo o Carles Viver i Pi-Sunyer hi van afirmar que calia un "pacte polític fort" amb l'Estat per garantir-ne la consecució i, més endavant, dificultar una andanada en forma de vet del Tribunal Constitucional com la que va patir l'Estatut.

I això és el que Mas oferirà de cara a les eleccions del 20-N. Ahir, a la cloenda de l'escola d'estiu de la JNC a Sant Esteve de Palautordera es va referir a tot plegat afirmant que com "més força" tingui CiU al Congrés (ara té només deu diputats, molt lluny dels 18 que va arribar a tenir la federació entre el 1986 i el 1993) més força i garanties tindrà la reivindicació del pacte fiscal. Però no només CiU, que ha confiat la seva candidatura a Josep A. Duran i Lleida, aixecarà la bandera d'un tracte fiscal més just. De les actes de la comissió del concert a porta tancada al Parlament se'n desprèn que també el PSC abona la idea d'una relació fiscal singular amb l'Estat.

Una bandera compartida

Els treballs de la comissió acabaran el 31 d'octubre, en plena precampanya, i a banda del PSC sembla bastant factible que ICV i ERC donin suport a les conclusions i es facin seu el full de ruta del Govern. Ahir mateix tant Joan Herrera, líder dels ecosocialistes, com la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, van insistir en la necessitat d'un tracte fiscal just. El primer demanant al Govern que no torni els diners avançats per l'Estat fruit d'un càlcul massa optimista del rendiment dels impostos cedits fins que no es paguin els 1.450 milions del fons de competitivitat. I l'altra explicant que ja són diversos els alcaldes que, queixosos pel dèficit fiscal català que també castiga els ajuntaments, han preguntat per l'objecció fiscal que l'entitat va proposar en l'acte del seu cinquantè aniversari.

Davant els joves nacionalistes, Mas va recordar que a Catalunya la batalla del pacte fiscal "està guanyada" perquè hi ha una majoria social i política "àmplia" que dóna suport a reduir el dèficit fiscal català. A les últimes balances fiscals se situava entorn del 10%, però l'acord de finançament que va entrar en vigor el 2009 en un context de crisi el podria haver rebaixat.

Mas va afirmar que el 20-N és una oportunitat i no un problema i va oferir una CiU "més forta" com a garantia per evitar que Catalunya sigui un país "domesticat i dedicat a pagar impostos".

Ruptura no, evolució sí

El líder de CiU va assegurar als militants de la JNC, que fa anys que intenten que el partit assumeixi i executi el seu ideari sobiranista, que el pacte fiscal és "la primera etapa" de la transició nacional que ell va proposar en el debat de la seva investidura com a president. Si aquesta funciona i el poble de Catalunya "evoluciona" en vindran d'altres. Mas es va negar a plantejar l'emancipació nacional "des de la ruptura o l'oposició als altres" i va indicar que el que cal fer és "subratllar la personalitat pròpia de Catalunya". El president va afirmar que les tesis sobiranistes creixen perquè "per ignorància o mala fe", Espanya "ni entén ni respecta" Catalunya.

Herrera, però, no veu les coses com Mas i, en una entrevista a l'ACN, no només el va instar a no pagar a Madrid sinó que també va acusar els convergents de "molt valents retallant prestacions" però "molt covards amb Salgado". Segons ell, l'acord d'aval al deute al Consell de Política Fiscal i Financera de dimecres és dolent i va assegurar no entendre que l'accepti de manera "dòcil i mesella" qui "fa un dies parlava de tancament de caixes".

Una proposta que va fer Òmnium i que sembla que no ha quedat en el no-res. A Catalunya Ràdio, Muriel Casals va explicar que diversos alcaldes s'han interessat per l'objecció fiscal, que no consistiria a no pagar sinó a dipositar els diners en una altra banda com a protesta si no hi ha un bon pacte fiscal.

stats