L'exigent calendari de la banca el 2011

Barcelona.Només en un any el sector financer espanyol ha viscut una transformació impensable ara fa uns anys. En uns mesos el model de caixes que teníem tan assumit ha avançat ràpidament cap a la bancarització. I entre moltes altres coses, els experts destaquen la rapidesa i el consens amb què s'ha dut a terme un procés en el qual pràcticament no s'han sentit veus discordants. Fa un any hi havia 45 caixes d'estalvis. Avui en queden 15 i ningú no descarta que el procés d'integracions, fusions fredes i possibles reconversions en bancs s'hagi tancat.

Des de l'esclat dels diversos episodis de la crisi del deute Espanya és a l'ull de l'huracà. Amb 4,1 milions d'aturats i un mercat immobiliari sense signes de recuperació, l'atenció internacional ha centrat la mirada en el sector financer del país. Els grans bancs espanyols, com el Santander i BBVA, han diversificat en els darrers anys el seu negoci fora de les fronteres del país. Les caixes no han tingut l'opció de buscar negoci a l'estranger, de manera que la seva activitat està lligada a l'evolució d'un únic mercat, que no és altre que l'espanyol.

Supervivència de les entitats

Des d'Intermoney s'apunta que el govern i el Banc d'Espanya volen aclarir d'una vegada per totes quines entitats són vàlides i solvents i quines poden tenir problemes en un futur pròxim. Aquest broker creu que la publicació de les dades de l'exposició immobiliària del sector ajudaran a discriminar millor entre entitats, de manera que les més solvents podran tornar a accedir als mercats de crèdit sense haver de pagar els sobrecostos que han de desemborsar avui.

L'entitat que presideix Miguel Ángel Fernández Ordóñez obligarà aquest gener a bancs i caixes a informar sobre els actius immobiliaris adquirits o adjudicats com a conseqüència d'impagaments per part de promotors i particulars. L'organisme creu que el valor d'aquests edificis, solars i oficines no ha variat significativament des que es van fer els tests d'estrès a la banca el juliol de l'any passat. Els experts hi discrepen.

Però l'exposició al sector del totxo no és l'únic problema al qual s'enfronta el sector. Els directius de bancs i caixes tenen altres fronts oberts, que comencen per la pròpia evolució econòmica i segueixen pels venciments de deute que tenen a tocar. Aquests són els set punts a tenir en compte aquest 2011.

1. Erosió dels recursos propis

El desembre del 2007 els crèdits impagats de bancs i caixes suposaven el 0,83% de tots els préstecs concedits. La taxa d'atur espanyola era del 8,6%, encara faltaven uns mesos per sentir a parlar del terme subprime i tot i que ja es venien menys pisos, els preus encara pujaven a un ritme anual de prop del 10%. Tres anys després i amb dos milions d'aturats més, la taxa de morositat de la banca espanyola s'ha disparat fins al 5,6%. Per a Juan Ignacio Sanz, professor del departament de dret privat d'Esade, l'erosió continuada dels recursos propis que han patit bancs i caixes, i que afecta la seva solvència, és el principal repte al qual s'enfronta el sector enguany. L'impagament de crèdits per part d'empreses, particulars i promotors immobiliaris ha anat eixugant les reserves que bancs i caixes van anar acumulant des del 2000, així que han hagut de fer noves dotacions per complir les exigències del Banc d'Espanya. L'agència Moody's creu que el sistema financer espanyol pot tenir pèrdues de 177.000 milions d'euros el 2011. Amb les dotacions, les reserves i el FROB el dèficit de capital del sistema es quedaria en 17.000 milions.

2. Venciments de deute Les xifres ballen però en tot cas són prou altes com per tenir-les en consideració. PWC calcula que Espanya ha de fer front enguany a venciments de deute públic i privat de 180.000 milions d'euros, una xifra que equival al valor borsari de les tres principals empreses del país: Telefónica, Santander i BBVA. Analistes Financers Internacionals (AFI) eleva aquesta quantitat a 225.000 milions. Refinançar aquest deute no serà senzill, explica José Carlos Díez, analista en cap d'Intermoney. Les agències han amenaçat diverses vegades amb la rebaixa de la qualificació tant del país com de les entitats financeres. La retallada encariria encara més les operacions d'emissió i refinançament de deute, ja tocades pel risc de contagi de situacions com les viscudes per Grècia o Irlanda.

3. Exposició al risc immobiliari Amb la crisi econòmica i l'esclat de la bombolla del totxo, bancs i caixes s'han convertit en les veritables immobiliàries del país. El darrer informe del Banc d'Espanya situa els actius "potencialment problemàtics" de la banca relacionats amb el sector del maó en uns 180.000 milions d'euros. Uns 70.000 corresponen a actius immobiliaris adquirits o adjudicats com a conseqüència d'impagaments per part de promotors i particulars. Tanmateix, el professor Juan Ignacio Sanz alerta que molts d'aquests edificis, pisos, oficines i solars han estat valorats amb els preus de fa dos o tres anys, quan eren més cars. Aquestes valoracions poden amagar pèrdues encobertes a què les entitats s'hauran d'enfrontar en els propers exàmens de solvència i liquiditat a què les sotmetran les autoritats espanyoles i europees en aquest inici d'any.

4. Tests d'estrès Al febrer comença una nova ronda d'exàmens al sistema financer europeu, i aquesta vegada no només se n'avaluarà la solvència sinó també els riscos potencials de situacions de falta de liquiditat en les entitats. Les renovades proves de resistència volen evitar els errors que es van cometre al juliol, quan els tests d'estrès van ser incapaços de revelar la gravetat del forat del sector financer irlandès. La nova onada d'exàmens serà posada en pràctica pels nous instruments de supervisió dels mercats financers i del sector bancari de la Unió Europea que es van posar en marxa l'1 de gener, en contraposició amb la ronda anterior, en què les autoritats nacionals van tenir l'última responsabilitat. S'haurà de veure quantes entitats hauran de ser examinades, així com la metodologia per avaluar la seva exposició al mercat immobiliari i al deute sobirà.

5. Eventuals crisis de deute

La recuperació de l'economia nord-americana ja està en marxa. No obstant, si els experts de l'altre costat de l'Atlàntic miren cap a una banda a l'hora de detectar possibles problemes que puguin entorpir el creixement dels EUA és cap a Europa. Diuen que no n'hi ha dues sense tres, i és per això que molts esperen que els terratrèmols del deute que han patit Grècia i Irlanda tinguin alguna rèplica. En totes les travesses hi ha Espanya, a la qual s'assenyala per la complicada situació econòmica que viu, les incerteses que desperta el seu sistema financer, l'esforç que haurà de fer per reduir el dèficit i els elevats interessos que paga per finançar-se en els mercats de deute.

6. Bancarització i sortides a borsa Espanya va començar el 2010 amb 45 caixes i el va tancar amb 15. La nova llei del sector es proposa, a banda d'augmentar la mida de les entitats per fer-les més resistents, dotar-les d'instruments perquè es capitalitzin. D'aquí han nascut els Sistemes Institucionals de Protecció (SIP), a través dels quals les caixes que s'associen transfereixen la seva activitat a una entitat similar a un banc tot i que mantenen la identitat corporativa. Per accedir al capital privat, els SIP tenen la possibilitat de sortir a borsa, una opció que compta amb el vist-i-plau del Banc d'Espanya. De moment, Banca Cívica ha estat l'única a mostrar un ferm interès per cotitzar. Però els focus es dirigeixen al SIP de Caja Madrid, actualment la tercera entitat més gran del país, que de moment descarta aquesta opció. Les caixes que s'acabin convertint directament en bancs també podran saltar als parquets. Els experts consultats també apunten a la necessitat de diversificació del negoci de les caixes, que actualment es concentra exclusivament a Espanya. La bancarització del sector permetrà que el nous grups puguin saltar fronteres i reduir riscos, tal com han fet bancs com el Santander o BBVA.

7. Fusions i sol·licituds al FROB La concentració que ha viscut el sistema financer espanyol en el darrer any pot haver estat només l'inici del procés. Si els protagonistes del 2010 han estat les caixes, els analistes creuen que enguany pot ser el moment de la banca mitjana, amb el Sabadell, el Popular o el Banesto com a protagonistes. Sense oblidar que La Caixa segueix sense moure fitxa i manté obertes totes les opcions que li ofereix la nova llei, una de les quals és la de convertir-se en banc. El que sí que sembla clar entre els experts és que el 2011 les entitats hauran de sol·licitar una nova ronda d'ajudes al FROB, sobretot si es confirma que els seus actius immobiliaris han perdut part del valor.