ACAPULCO (MÈXIC)Per telèfon, a través de fotocòpies o amb una pancarta penjada a l'entrada d'una escola. La petició era sempre la mateixa: els mestres d'Acapulco, a Mèxic, tenien fins a l'1 d'octubre per començar a entregar la meitat del seu salari. Si no ho feien, arriscaven la seva vida. Després d'un mes tancades, les escoles d'Acapulco van tornar a obrir ahir protegides per un fort desplegament de l'exèrcit i amb mesures de seguretat dignes d'un banc com ara càmeres de vigilància o dispositius per alertar la policia.
L'extorsió és una indústria en auge a Mèxic, on des del 2004 s'han triplicat el nombre de casos denunciats. Per alguns analistes és una conseqüència no desitjada de l'estratègia del govern en la guerra contra el narcotràfic. Amb la desintegració dels grans càrtels, exèrcits d'assassins de carrer crescuts en un món d'amenaces i violència han aportat els seus coneixements a noves iniciatives delictives.
Les amenaces anònimes cap al col·lectiu de mestres van començar el mes de juliol i quan els estudiants havien de tornar a les classes després de les vacances d'estiu centenars d'escoles es van negar a obrir. "No és una qüestió de diners, és una qüestió de vida o mort", va dir Alejandro Estrada, un mestre de primària, mentre es manifestava amb milers d'altres professors pel passeig marítim d'Acapulco la setmana passada. "Si no pagues, et maten".
Una florista, 15 euros la setmana
Els rumors a Acapulco, en els barris pobres que forren les muntanyes que cauen cap a l'esplèndida badia, és que tothom paga diners per protegir-se: metges, taxistes i comerciants. "Vénen cada setmana i simplement pagues perquè mai se sap", va xiuxiuejar en veu baixa una florista del mercat Emiliano Zapata, una part de la ciutat on els comerços tancats donen testimoni de la por. "Tothom pensa que tothom és un assassí a sou aquests dies", va afegir mentre es negava a donar el seu nom per por que la gent que li treu 15 euros cada setmana descobreixi que ha xerrat.
Però a diferència d'altres grups, que sembla que pateixin en silenci, els mestres pertanyen a un sindicat poderós amb gran capacitat de convocatòria. I en l'últim mes les protestes i els tancaments s'havien estès a les escoles que no havien rebut cap amenaça, per solidaritat o simplement per por.
"Tots estem terroritzats", va dir una professora de dibuix de secundària que només es va identificar com a Noemi. "Ens han posat en el punt de mira ja que tenim un salari que és una mica més estable que el de la resta de la població", va concloure.
En l'àmbit federal, l'augment de l'extorsió va saltar a les primeres planes de l'actualitat el mes passat després que uns homes sospitosos de treballar pel càrtel dels Zetas van incendiar un casino a Monterrey i van causar la mort de 52 persones que eren a dins. El govern va reconèixer que els propietaris s'havien negat a pagar-los els diners que els demanaven.
Mentre organitzacions criminals poderoses com els Zetas havien fet de l'extorsió la seva targeta de presentació, fa temps que aquesta pràctica ha pres vida pròpia.
Durant bona part dels cinc anys que fa que el president mexicà Felipe Calderón va iniciar la seva ofensiva contra els càrtels de la droga, l'estratègia del govern ha estat la de concentrar tota la pressió sobre els seus líders i fracturar les grans organitzacions en grups més petits.
Però quan les colles de delinqüents es queden sense el cap que sap com moure la droga cap als Estats Units o són expulsats de les rutes tradicionals del narcotràfic, busquen noves línies de treball, segons els experts. I l'extorsió està entre les menys arriscades.
"Tres o quatre homes armats s'autoproclamen els Zetas i es dediquen a l'extorsió", va explicar Guillermo Zepeda, un expert en seguretat a Iteso, la Universitat Jesuïta de Guadalajara.
'Narcos' que eviten l'extorsió
L'extorsió s'ha estès a moltes parts de Mèxic que havien quedat al marge de les guerres del narcotràfic segons un estudi d'Eduardo Guerrero, un analista de seguretat a Lantia Consultores. "L'extorsió és el millor negoci després del tràfic de drogues internacional", va explicar Guerrero en una entrevista.
"Si ets prou violent, pots garantir-te uns beneficis regulars", va dir Guerrero. "El negoci sempre recorre a la intimidació -segons el seu estudi publicat a la revista Nexos - i com a resultat, acaba sent més violent que el narcotràfic".
A més, a diferència de la guerra entre càrtels, amb l'extorsió la violència arriba a la gent corrent. Aquesta implicació de civils innocents encén la ira de la població i és la raó per la qual alguns grups de narcotraficants, sobretot el poderós càrtel de Sinaloa, la consideren una pràctica dolenta per al negoci.
El rebuig popular de l'extorsió és tan fort que el càrtel Gente Nueva, quan va penjar la setmana passada 35 cossos de suposats contrincants seus, els Zetas, en una avinguda de Veracruz, va escriure en una pancarta allà mateix: "Gent de Veracruz, no us deixeu extorsionar. No pagueu més quotes".
