El primer tinent d'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Pere Albó, es lamenta: "Han passat deu anys i encara ens aixequem cada matí i veiem vuit hotels buits. No hi ha dret que la situació estigui així". Es refereix als establiments d'aquesta localitat del cor de la Costa Brava, que van passar a mans de la Generalitat -quan, el 2002, en van morir els propietaris sense descendència- i als quals, deu anys després, no s'ha donat sortida.
Els germans Joan i Francesc Anlló, propietaris de vuit hotels emblemàtics a Sant Feliu de Guíxols, van morir per causes naturals sense deixar testament. Aleshores ningú s'imaginava el futur d'aquelles places hoteleres que avui encara continuen buides. Els treballadors dels hotels -entre els quals hi ha el Panorama Park, el Rex i Les Noies- van encarregar-se de la gestió fins que, a falta d'hereus legítims, la Generalitat va esdevenir l'adjudicatària i l'encarregada de gestionar el patrimoni.
Va ser llavors quan es va liquidar judicialment la societat, es va acomiadar i indemnitzar els empleats i es van tancar els hotels. Fins avui. L'herència incloïa, a més, quatre cases, quatre aparcaments i un apartament. Pere Albó explica que fa un parell d'anys l'Ajuntament va encarregar uns informes per calcular el valor del patrimoni immobiliari a una empresa especialitzada i confirma que, segons l'estudi, el valor podria estar al voltant dels 12 milions d'euros. Tanmateix alerta que s'hauria de tornar a calcular perquè la xifra pot haver canviat molt en els últims anys.
Segons estableix la llei, els béns patrimonials en mans de la Generalitat procedents d'herències s'han de transformar en diners -mitjançant una subhasta pública- per destinar la recaptació a entitats sense ànim de lucre de la localitat. Una junta distribuïdora és l'encarregada de decidir-ne la destinació. En el cas del patrimoni dels Anlló es preveu que els beneficiaris siguin el Museu Thyssen i l'asil Surís de Sant Feliu de Guíxols.
No va ser fins a finals de l'any passat, però, que es va activar la qüestió de les subhastes. Segons el departament d'Economia aquests processos acostumen a ser lents. Es va celebrar el 13 de desembre i incloïa 31 lots procedents d'herències sense testar, nou dels quals corresponents al patrimoni dels germans Anlló. Quatre cases, quatre aparcaments i un apartament van sortir amb un valor de 2,26 milions d'euros, però d'aquest total només es van adjudicar dues places d'aparcament per 38.000 euros. El pròxim pas és esperar que es convoqui una nova subhasta en què els lots que han quedat deserts tornaran a sortir amb una reducció del 20% sobre el primer preu de licitació.
Generar riquesa i ocupació
Encara no s'ha decidit si sortiran a subhasta els hotels ni quan. L'Ajuntament voldria trobar alguna fórmula per mantenir les places hoteleres a la localitat. Pere Albó defensa que mantenir en funcionament els establiments crearia llocs de treball: "El sector públic va renunciar a l'activitat productiva per fer pisos però era un altre moment. Són a temps de rectificar". I exigeix al Govern proactivitat per trobar gent interessada que, assegura, els consta que existeix. En els últims anys els rumors sobre possibles compradors s'han anat encadenant: un gran grup hoteler amb seu a Barcelona, una família catalana vinculada al món editorial... Des del consistori expliquen que les visites d'inversors potencials són freqüents i que l'Ajuntament els atén en primera instància i després els adreça a la Generalitat. Albó confirma aquests contactes: "N'hi ha que només volen informació però d'altres es pot veure que tenen capacitat per desenvolupar projectes que s'encallen a causa de la paralització administrativa".
En altres ocasions la cerca d'interessats surt directament de Sant Feliu de Guíxols. És el cas del projecte amb l'escola de turisme CETT-UB. Maria Abellanet, directora general del grup CETT, explica que empresaris hotelers gironins van contactar amb ells pel projecte d'impulsar a Sant Feliu de Guíxols un hotel-escola. No obstant, el procés no va poder tirar endavant. Ho explica Abellanet: "No es va passar d'un estat embrionari perquè considerem imprescindible que primer la localitat clarifiqui la seva estratègia de futur pel que fa als recursos de l'herència".
