El diari algerià Liberté publicava ahir un dibuix del popular caricaturista Ali Dilem titulat Mubàrak derrocat: Egipte 1 - Algèria 0 . Hi apareix un personatge que sembla un seguidor de futbol, que porta un cartell on diu " Boutef , dégage " (Fora Bouteflika) i "Hem d'empatar". Aquest dégage, la paraula francesa que s'ha colat al llenguatge col·loquial àrab del Magrib amb un matís de menyspreu als dictadors, el van cridar milers de tunisians contra Ben Ali i l'han repetit milions d'egipcis en la seva versió àrab, irhal.
Molts apostaven pel contagi, amb convocatòria de la manifestació d'ahir a Algèria. Però el poder va aconseguir sufocar la protesta, organitzada per la Coalició Nacional pel Canvi i la Democràcia, la coordinadora de partits laics i associacions que reivindica un canvi de sistema. La manifestació va ser durament reprimida per un desplegament policial descomunal. Hi ha fonts que parlen de trenta mil policies per a menys de tres mil manifestants.
En tancar aquest article una cinquantena de manifestants, entre els quals hi ha diverses dones, estaven encara detinguts a Alger. També van ser arrestats Hakim Adad, Salem Sadi i Idir Achour, dels sindicats d'educació Satef i CAL. I militants del Moviment Democràtic i Social (MDS) i del Reagrupament per la Cultura i la Democràcia (RCD), el líder del qual, Saïd Saadi, va ser agredit per la policia. A Oran hi havia una setantena de detinguts, i uns vint a Anaba, a l'est del país.
Els mitjans comparen Egipte i Algèria, però el que és cert és que en aquest cas el paper històric de l'exèrcit, també de lleva, ha estat ben diferent. Algèria va ser dominada pels militars fins que el 1999 Abdelaziz Bouteflika va arribar al poder. L'exèrcit va fer-se amb el control del país poc abans de la independència (1962), durant la guerra d'alliberament. Va ser l'exèrcit qui va designar el primer president, Ahmed ben Bella, i qui el va derrocar el 1965. Els militars liderats pel coronel Huari Bumedian van nomenar el seu successor, el també coronel Chadli Bendjedid, i el van derrocar el 1992, després de la primera volta de les primeres eleccions legislatives multipartidistes i lliures que va guanyar el Front Islàmic de Salvació (FIS). Al seu lloc van portar Mohamed Budiaf, que va tornar de l'exili al Marroc i que va ser assassinat sis mesos més tard per denunciar la "màfia políticofinancera" corrupta que dominava el país.
Bouteflika, que va ser l'únic candidat a les eleccions del 1999, va mantenir les distàncies amb l'exèrcit i es va recolzar en el seu propi clan. El president té 74 anys i una salut precària, i en l'última dècada ha sabut maniobrar i manipular amics i enemics, oferint una amnistia als guerrillers islamistes i organitzant dos referèndums de "pau i reconciliació". Així ha obtingut els serveis del partit islamista moderat, el Moviment d'una Societat per la Pau, que forma part de la coalició del govern. Les llibertats i l'activitat de la resta de partits continuen censurades.
Mancat de legitimitat, malgrat la seva reelecció el 2005 amb un 80% dels vots, Bouteflika no va atacar la corrupció ni la casta que va fer la seva fortuna a l'ombra de l'estat socialista i després amb les privatitzacions en una economia basada en els hidrocarburs.
Els pobres van esdevenir més pobres i nombrosos mentre s'aprimava la classe mitjana, que a Tunísia ha tingut un paper tan destacat. També a diferència del veí de l'est, la importància d'internet i Facebook a Algèria és força limitada.
La classe mitjana
L'empobriment de la classe mitjana i la dècada de terrorisme probablement han congelat la irrupció de les masses al carrer. Sobretot si tenim en compte que Algèria en va ser la precursora, el 1988, amb les revoltes d'octubre, que es van tancar amb un balanç oficial de 500 morts i que van portar al multipartidisme i a les eleccions guanyades pels islamistes. La societat està esgotada.
Quan la revolta va començar a Egipte Bouteflika va anunciar l'aixecament de l'estat de setge (imposat des de fa 19 anys), l'aplicació de mesures per abaratir els productes bàsics i la construcció de vivendes. Era la reacció a la manifestació del dia abans convocada per l'RCD, que va ser fortament reprimida. Al gener va esclatar la revolta a Alger i Oran, amb un balanç d'alguns morts i de més de 800 ferits. L'exèrcit no es va mobilitzar i la policia es va limitar a emprar porres i gasos lacrimògens. En els últims mesos el règim ha invertit en la compra de material antidisturbis. Fins quan?
