Després de deu anys de debat i el reconeixement de tretze condemnes errònies, l'estat nord-americà d'Illinois va prendre ahir una decisió històrica: abolir la pena de mort. El governador demòcrata, Pat Quinn, va signar una llei que entrarà en vigor el pròxim 1 de juliol i que converteix l'estat del nord del país en el setzè membre de la federació que deroga la pena màxima. "És la decisió més difícil que he pres com a governador", va dir Quinn ahir després de signar la legislació. "Hem comès errors, ha mort gent innocent -va agegir- però hem de ser conscients que a partir d'ara també serà impossible crear un sistema sense pena màxima lliure d'error". Quinn dirigia aquest missatge a totes aquelles famílies de víctimes d'assassins que volen vetar la mesura abans que entri en vigor.
Una "fita" contra la pena de mort
La llei feia més de deu anys que es debatia i, de fet, va ser l'anterior governador, el republicà George Ryan, que va posar les bases per suspendre les execucions el 2000. El republicà va actuar després d'anys d'interrogants sobre el sistema penal d'Illinois, i més després de reconèixer que durant la dècada dels 90 es van condemnar tretze homes erròniament. Ryan ja va commutar 167 sentències de mort a cadena perpètua.
Els opositors a la pena de mort consideren que l'abolició d'aquesta llei a Illinois és una "fita històrica", sobretot perquè aquest estat l'havia exercida, a diferència d'altres que s'han unit a la mesura en els últims anys. "És un efecte dominó en sentit únic, i aquesta última peça és molt important", deia ahir Mike Farrel, un actor compromès amb els drets humans. L'última execució va ser el 1999 i es tractava de la dotzena persona que moria sota els efectes de la injecció letal des del 1977, quan es va reinstaurar la llei.
