PRIMER ANIVERSARI DE LA REVOLTA
Crònica 17/02/2012

Líbia, un any d'incerteses

La inseguretat, encarnada en les milícies, i les eleccions que tindran lloc al juny són dos dels grans reptes que afronta Líbia un any després de l'aixecament que va fer caure Muammar al-Gaddafi.

Marta Bausells
3 min
ESPERANCES DE CANVI Un any després, molts libis encara creuen que es pot avançar cap a un sistema polític estable i just. A la imatge, un home gesticula mentre celebra l'aniversari de la revolució del 17 de febrer, a Bengasi.

BARCELONA.Un any després que esclatés la revolta que derrocaria el règim de Muammar al-Gaddafi, Líbia està lluny de viure una transició democràtica. El Consell Nacional de Transició (CNT), que va agafar les regnes després de la caiguda del dictador, governa com pot un estat on imperen el descontrol i la incertesa. El país afronta un futur amenaçat per les milícies, que actuen amb total impunitat.

El gran desafiament a curt termini és la seguretat. Centenars de milícies operen a tot el país amb total impunitat i cometen violacions dels drets humans, segons denuncia Amnistia Internacional (AI) en un informe publicat ahir. Les detencions il·legals i les tortures de presos abunden, segons el document. Donatella Rovera, investigadora d'AI sobre el terreny, explica a l'ARA: "De totes les presons que he visitat, només en una no s'hi practicaven tortures, de vegades tan contundents que provoquen la mort".

AI també denuncia atacs de revenja i desplaçaments forçosos de població. És el cas d'una localitat propera a Misurata, de 30.000 habitants, on "absolutament tots han estat expulsats i cada casa ha estat cremada", diu Rovera. La situació és fruit d'un clima de bàndols enfrontats i venjances contra antics gaddafistes. "És molt necessària una reconciliació nacional", diu Eduard Soler, investigador del Cidob expert en el Pròxim Orient.

Poder local i domini de les armes

Les milícies armades es van organitzar a escala local quan va començar la revolució. Juan Garrigues, investigador del mateix think tank que ha viatjat a Líbia recentment, explica que hi va influir un gran buit institucional, promulgat pel mateix Gaddafi, que va mantenir dèbil l'exèrcit per evitar que fos una amenaça. El poder territorial d'aquests grups, segons Soler, radica en el fet que "se senten amb legitimitat per haver lluitat contra el règim anterior i tenen les armes". La situació ha empitjorat els últims mesos, quan les milícies han començat a barallar-se pel control de certs barris.

L'armament el van obtenir, en alguns casos, quan van descobrir arsenals en ple caos del conflicte i, en d'altres, el van comprar al mercat negre o va ser proporcionat per estats externs, com Qatar. Un greu error, per cert, segons Soler: "Si preocupava precipitar la caiguda de Gaddafi per protegir la vida dels civils, calia protegir-los també després".

El gran requisit per al CNT, segons Rovera, és aturar la impunitat de les milícies. "Si les autoritats no passen a l'acció per restaurar l'imperi de la llei, la situació no millorarà per si sola. Si investiguessin els abusos comesos, això tindria un efecte dissuasiu important", diu.

Per això és clau la reintegració dels milicians -que no hagin comès crims- als seus oficis anteriors i a les forces de seguretat. Garrigues afirma que el CNT està intentant coordinar-los. En aquest sentit, l'investigador és optimista de cara al futur. "Després de 42 anys de dictadura amb unes institucions molt dèbils i de vuit mesos de conflicte molt dur, i amb un govern amb pocs mitjans i no escollit pel poble, cal tenir paciència", considera. A diferència d'altres països, Líbia té assegurats ingressos econòmics per a molts anys gràcies al petroli i té una societat de gran majoria sunnita. "Hi ha molt nacionalisme, molt orgull pel que es va aconseguir i moltes ganes de seguir avançant", destaca.

Un altre repte que definirà l'estabilitat a mitjà i llarg termini són les eleccions a l'assemblea nacional, que se celebraran abans del juny i establiran el tipus de sistema polític que hi haurà. Ahir, un estudi conjunt de les universitats d'Oxford i Bengasi suggeria que un 40% dels libis donen suport a la idea de lideratge fort d'una persona o grup. Alhora, el 16% dels enquestats estarien preparats per recórrer a la violència per fins polítics. La transició és lenta i passa, també, per un canvi progressiu de la cultura política.

stats